Forusràcid
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
Els forusràcids, (Phorusrhacidae, aus del terror), foren unes aus carnívores no voladores, els depredadors dominants a Sud-amèrica durant la major part del Cenozoic. Feien entre un i tres metres d'alçada. Titanis walleri, una de les espècies més grans, també és conegut de Nord-amèrica, fent-ne un dels pocs exemples d'animals que aparegueren a Sud-amèrica i que aconseguiren passar al continent nord-americà després de la formació de l'Istme de Panamà. No s'han trobat els avantpassats del T. walleri; nogensmenys, és possible que hi hagi més espècies nordamericanes que encara no han estat descobertes. Del T. walleri, només se n'ha trobat uns quants ossos, disseminats a Florida i en alguns jaciments de la costa de Texas; tampoc se n'ha trobat mai cap esquelet complet.
Els forusràcids són coneguts col·loquialment com a "aus del terror", car les espècies més grans eren els depredadors dominants i uns dels carnívors més temibles de llur hàbitat. Les seves ales evolucionaren en estructures en forma de ganxo que podien ser utilitzades com a braços i per a clavar-se en la presa. La gran majoria de les espècies petites, així com algunes de les més grans, eren bones corredores.
Els animals vivents més propers als forusràcids son les seriemes.
Taxonomia
Després de la revisió feta per Alvarenga i Höfling, actualment hi ha 5 subfamílies, que contenen 13 gèneres i 17 espècies:
- Subfamília Brontornithinae - espècies gegantines, de més de 2 metres d'alçada
- Gènere Brontornis
- Gènere Paraphysornis
- Gènere Physornis
- Subfamília Mesembriornithinae - de talla mitjana (1-1,5 metres d'alçada)
- Subfamília Patagornithinae - de talla mitjana i bastant febles, d'un metre i mig d'alçada
- Gènere Andalgalornis
- Gènere Andrewsornis
- Gènere Patagornis
- Subfamília Phorusrhacinae - espècies gegantines, però més petites i febles que les Brontornithinae
- Gènere Devincenzia
- Gènere Phorusrhacos
- Gènere Titanis
- Subfamília Psilopterinae - espècies petites d'entre 70 i 100 cm d'alçada
- Gènere Paleopsilopterus
- Gènere Procariama
- Gènere Psilopterus
Alvarenga and Höfling no van incloure les Ameghinornithinae ni l'Aenigmavis sapea, espècies europees, dins el grup dels forusràcids, ja que opinen que el primer grup en són parents propers, mentre que l'espècie Aenigmavis és de filiació incerta.
Enllaços externs
- Hooper Museum
- Terror Birds: Bigger and Faster (Science) (anglès)