Françoise Brauner
Françoise Brauner, nascuda Fritzi Erna Riesel (Viena, 16 d'abril del 1911 - París, França, 14 de setembre del 2000) fou una metgessa austríaca d'origen jueu que formà part del contingent sanitari de les Brigades Internacionals a la Guerra Civil espanyola.
Filla d'un alt funcionari austríac que arribà a Ministre d'Afers Socials, Karl David Riesel i de Mina Spielmann,[1] féu la carrera de Medicina a Viena. L'any 1936, fugint de la persecució nazi a Àustria, es retrobà a París amb el pedagog francès d'origen austríac Alfred Brauner, (Saint-Mandé, 3 de juliol del 1910 - París, 1 de desembre del 2002) a qui havia conegut el 1928 i s'hi casà per tal de no ser empresonada o deportada en cas de guerra. El mateix any 1936 atengué la crida dels dirigents de la Segona República Espanyola demanant sanitaris per a fer front a la catàstrofe humanitària que suposava la Guerra Civil espanyola i marxà cap a Espanya.[1]
Françoise Brauner treballà a l'Hospital de les Brigades Internacionals a Benicàssim,[2] en el servei de cirurgia que dirigia el metge txec Bedrich Kisch,[2] que funcionà des del desembre del 1936 fins l'abril del 1938 i per on passaren més de 7.000 ferits i convalescents de les Brigades Internacionals, tant espanyols com internacionals.[3]
El 1937 la vingué a buscar el seu marit Alfred Brauner, però ella preferí quedar-se davant l'allau de ferits de guerra que havien d'atendre. Alfred, pedagog infantil, intentà ser també allistat per a quedar-se amb la seva dona. Tanmateix, degut a l'allau de nens refugiats provinents de molts indrets d'Espanya, Alfred fou destinat a la supervisió de les nombroses cases d'acollida a la zona. Finalment, la retirada de tots els brigadistes de la guerra degut a la voluntat del govern espanyol de fer cas al Comitè de No-intervenció i a l'ensulsida definitiva de la República, van fer que ambdós haguessin de retornar a França.[1] S'emportaren molts dibuixos i redaccions dels nens refugiats, que ningú no els volgué publicar llavors a França, però que, més tard, junt amb altres dibuixos d'altres nens i d'altres guerres, permeteren al món de tenir una retrospectiva de les guerres del segle XX des dels ulls dels infants.[4]
A França, Françoise treballà de metgessa i educadora d'un col·lectiu d'uns 300 nens jueus alemanys i austríacs salvats del nazisme per un Comitè interconfessional. Durant la Segona Guerra Mundial, ella i el seu marit col·laboraren amb els refugiats austríacs a París i contactaren amb la resistència francesa a l'ocupació alemanya.[1]
Acabada la Segona Guerra Mundial, reberen el 1945 l'encàrrec d'atendre la recuperació física i anímica de 400 nens supervivents dels camps de concentració d'Auschwitz i de Buchenwald, a un antic sanatori d'Ecouis, al departament de l'Eure. Aquesta ocupació marcà definitivament François Brauner, i després de tenir un fill, el Claude-Michel Brauner, (París, 1 de setembre del 1947) (avui professor de matemàtiques a Bordeus, França), obtingué l'especialització en Psiquiatria pediàtrica.[1]
Françoise es dedicà la resta de la seva vida a l'atenció de nens discapacitats. Des del 1959 i al llarg d'un quart de segle, esdevingué la directora mèdica dels dos «Centres de tractament educatiu per a infants discapacitats» que el seu marit creà a la seva vila natal de Saint-Mandé (Val-de-Marne).[1]
Morí l'any 2000, durant la convalescència d'una intervenció quirúrgica.
Bibliografia
- Michel Lefebvre i Rémi Skoutelsky: Las Brigadas Internacionales. Imágenes recuperadas. Lunwerg, 2003. ISBN 84-7782-000-7
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Breu biografia de Françoise a càrrec del seu marit (francès)
- ↑ 2,0 2,1 La presència de Françoise Brauer a l'Hospital de Benicàssim
- ↑ Breu història de l'Hospital militar de Benicàssim (castellà)
- ↑ Article sobre l'exposició de la col·lecció de dibuixos infantils dels Brauner (castellà)