Francesc de Montcada i de Montcada, III marquès d'Aitona
Francesc de Montcada i de Montcada, III marquès d'Aitona (València, 1586 - † Goch, Renània, 1635) va ser un militar, diplomàtic i escriptor valencià[1] pertanyent a l'antic llinatge català dels Montcada, gran d'Espanya al servei del Comte-Duc d'Olivares, tercer marquès d'Aitona, vescomte de Cabrera i de Bas, comte d'Osona, baró de Llagostera i Mestre Racional de Catalunya.
Orígens familiars
Fill i hereu de Gastó II de Montcada i de Gralla, segon marquès d'Aitona, virrei de Sardenya, i viirei d'Aragó, i de Catalina de Montcada (baronesa de Callosa).
Matrimoni i descendents
El 1613 es casà en primeres núpcies amb Margarida d'Alagó-Espés i de Cervelló-Castre, (dita Margarida de Castre), baronesa de la Laguna. Fills:
- Guillem Ramon de Montcada.[2] Margarida de Castre morí el 1624, aportant-li la baronia d'Alfajarín i diverses senyories aragoneses.
- Catalina de Montcada i d'Alagó-Espés-Castre-Cervelló, casada amb Lluís Guillem de Montcada i de la Cerda
Formació intelectual
Rebé formació militar en les galeres del Marquès de Santa Cruz. Poc després es traslladà a la Cort Hispànica de Felip IV de Castella, on es formà culturalment.
Carrera diplomàtica
obra d'Anton van Dyck (1630/1632)
Des del 1622 estigué sota la protecció del Comte Duc d'Olivares, i a instàncies seves fou enviat als Països Baixos en missió protocolària.
Posteriorment fou enviat a Catalunya en missió especial i reeixida amb l'objectiu de sofocar el rebuig dels catalans que no acceptaven a Joan Sentís com a nou virrei de Catalunya si abans el rei Felip IV de Castella no jurava les constitucions catalanes, tal com estava establert en les mateixes constitucions.
Del 1624 al 1629 fou embaixador a Alemanya, prop de l'emperador de la Casa d'Àustria. A partir de 1629 fou enviat d'ambaixador als Països Baixos, esdevenint canceller de la governadora general, la infanta Isabel Clara Eugènia.
Carrera militar
Del 1630 al 1633 assumí el comandament de les forces navals hispàniques amb el títol de general de l'armada i des del 1632 assumí interinament de les tropes terrestres. A la mort de la infanta Isabel Clara Eugènia l'any 1633 assumí interinament les funcions de governador general, fins a l'arribada del cardenal-infant Ferran.
Va morir l'any 1635 en un campament militar a Goch. Mai va arribar a presenciar la Guerra dels Segadors
Obra literària
Es pot perfilar la visió política que tenia dels problemes de la seua època mercès a l'abundant correspondència diplomàtica que es conserva. Part de la seva correspondència també correspon a la documentació que envià a Pèire de Marca per a la redacció de Historia de Bearne.
De la seva producció historiogràfica destaca Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos, publicada a Barcelona l'any 1623), per bé que la dedicatoria porta data de 1620, sobre els fets de la Companyia Catalana d'Orient. Com a font va emprar la Crònica de Ramon Muntaner, a qui contrastà amb diversos cronistes grecs de l'imperi Bizantí.
Quedaren sense publicar un estudi anomenat Antigüedad del santuario de Montserrate (hui en dia perdut), i una Genealogía de la casa de los Moncada.
- Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos, publicada a Barcelona el 1623
- Vida de Anicio Manlio Torquato Severino Boecio, publicada el 1642.
- Genealogía de la casa de los Moncada , part de l'obra de Historia de Bearne de Pèire de Marca
- Antigüedad del santuario de Montserrate inèdit i desaparegut
- Genealogía de la casa de los Moncada inèdit
Notes i Referències
Bibliografia
- Baró i Queralt, Xavier: Tesi doctoral:"La historiografia catalana en segle del Barroc (1575.1709)"
- Baró i Queralt, Xavier: De Catalunya a Flandes - Francesc de Montcada erudir i polític
Enllaços externs
| Precedit per: Gastó II de Montcada |
Marquès d'Aitona 1626 – 1635 |
Succeït per: Guillem Ramon IV de Montcada |