Herba del pobre home
| Fitxer:Disambig grey.svg | Aquest article tracta sobre l'herba del pobre home o gracíola. Vegeu-ne altres significats a «Herba del pobre home (desambiguació)». |
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
La gracíola,[1] 'herba del pobre home, herba del pobre (Gratiola officinalis), és una planta amb flors de la família de les plantaginàcies.
Distribució i hàbitat
Aquesta planta és nativa de les zones temperades d'Europa. Manca a Escandinàvia i les Illes Britàniques.
Es troba a terrenys alterats a la vora d'estanys, aiguamolls i corrents d'aigua, a prats humits, jonqueres i a bassals o basses d'assecament intermitent o estacional. Tot i que sovint creix en ambients ruderals, l'herba del pobre home es considera una espècie amenaçada en els seus hàbitats naturals.[2]
Descripció
És una herba perenne, hemicriptòfita i rizomatosa. Creix fins a una alçada d'entre 20 i 50 cm. Prefereix sòls silícics (Calcaris).[3] Les fulles són fosques, oposades, lanceolades i dentades a la part terminal.
L'herba del pobre home floreix de juny a octubre. Les flors són solitàries i blanques, amb matissos groguencs i porpres. Es troben a l'axil·la de la planta. El fruit és en càpsula.
Es cultiva també com a planta ornamental. Es poden plantar esqueixos, dividir les mates o fer germinar les llavors.
Usos medicinals
El nom que duu aquesta planta prové dels productes medicinals extrets del seu rizoma. Aquests es feien servir a la medicina herbal casolana en el passat per tractar mals que es consideraven malediccions, com l'epilèpsia i malaties mentals. Actua com a vomitiu, purgant i vermífug molt eficaç i potser massa violent.[4] Tot i que era molt apreciada en el passat com a planta medicinal l'herba del pobre home és una espècie molt tòxica que ha produït enverinaments mortals en alguns casos. Totes les parts de la planta són verinoses i avui ja no s'utilitza a causa de l'elevat perill d'enverinament.[5] Es fa servir però a la farmacopea homeopàtica en dosis ínfimes.
Antigament hom deia la Verge Maria va donar aquesta herba a un pobre home malalt, conmoguda per la seva desesperació. El nom Gratiola prové del llatí gratia, en referència a la gràcia o misericòrdia de la Mare de Deu.[6]
Referències
- ↑ gracíola, Diccionari de la llengua catalana de l'IEC
- ↑ Gratiola officinalis (anglès)
- ↑ Flora de les Gavarres
- ↑ Ricard Morant, Llenguatge i cultura, Universitat de València
- ↑ Gratiola officinalis L. - Hedge Hyssop (anglès)
- ↑ C. Käsermann, Gratiola officinalis L. – Gnadenkraut – Scrophulaiaceae, Merkblätter Artenschutz – Blütenpflanzen und Farne (alemany)
Enllaços externs
