Hàtim ibn Hàrthama
Hàtim ibn Hàrthama fou un governador abbàssida, fill de Hàrthama ibn Àyan. Va servir els abbàssides lleialment fins quasi al final i va ocupar diversos càrrecs.
El 810 fou nomenat governador d'Egipte amb atribucions fiscals i religioses. Coneixia la província doncs hi havia servit com a cap de la policia (sahib al-shurfa) durant el govern del seu pare al territori (794-795). Va arribar a Bilbays, va imposar el kharadj o tribut de la terra als àrabs que s'hi oposaven al delta oriental (regió d'Hawi) i va entrar a al-Fustat el 11 de juliol del 810. Llavors va començar la guerra civil entre al-Amin i al-Mamun i com que el seu pare Harthama era partidari del segon, Al-Amin el va revocar com a governador, deixant Egipte el març del 811.
Va ser després governador (ostikan) d'Armènia al costat del príncep Ashot I Msaker vers 815-817, amb seu a Bardaa ja que Dwin estava ocupada per Abd al-Malik ben Djahap.[1] El 816 quan el seu pare fou fet presoner pel visir de Bagdad al-Fadl ibn Sahl ibn Zadhanfarukh, amb coneixement del califa, i assassinat pocs dies després, Hatim es va revoltar, i va convocar a tots els notables àrabs, armenis i kurds, però va morir abans de poder consolidar el moviment, mentre feia els preparatius. La seva rebel·lió el 816, va ser l'element que va fer decidir a Babak a iniciar la seva revolta a Al-Badhdh. La rebel·lió d'Hatim no va prosperar degut a la seva sobtada mort, però la de Babak es va estendre ràpidament.
Referències
- ↑ Laurent, Joseph. L'Arménie entre Byzance et l'Islam depuis la conquête arabe jusqu'en 836. Fontemoing et Cie, 1919, p.324.
Bibliografia
- Patricia Crone, Slaves on horses: the evolution of the Islamic polity
- Hugh Kennedy The early Abbasid Caliphate: a political history