República Croata d'Herceg-Bòsnia
| |||||
| |||||
 | |||||
| Capital | Mostar | ||||
| Idioma oficial | croata | ||||
| Forma de govern | República | ||||
| President | Mate Boban | ||||
| Història | |||||
| • Establiment | 1991 | ||||
| • Dissolució | 1994 | ||||
La República Croata d'Herceg-Bòsnia (localment Hrvatska Republika Herceg-Bosna) fou una entitat, actualment inexistent, de Bòsnia i Hercegovina entre 1991 i 1994 com a resultat de la política secessionista durant la Guerra de Bòsnia. Tenia com a capital la ciutat de Mostar.
Herceg-Bòsnia deixava d'existir el 1994, en què s'integrava a la Federació de Bòsnia i Hercegovina (una de les dues entitats de l'estat de Bòsnia-Hercegovina) a través de la signatura de l'Acord de Washington. Un dels cantons de la Federació encara utilitza el nom d'Herceg-Bòsnia.
El partit que governava la República de Croàcia, la Unió Democràtica Croata ("HDZ"), organitzà i controlà la branca del partit a Bòsnia i Hercegovina, la Unió Democràtica Croata de Bòsnia i Hercegovina ("HDZ-BiH"). A finals de 1991, els nacionalistes més extremistes de l'HDZ-BiH, sota la direcció de Mate Boban, Dario Kordić i altres, i amb el suport de Franjo Tuđman i Gojko Šušak, havien pres el control del partit.
Vegeu també
