Hermann Joseph Muller
| Naixement | 21 de desembre de 1890 Nova York (Estats Units) |
|---|---|
| Mort | 5 d'abril de 1967 (als 76 anys) Indianapolis (Estats Units) |
| Nacionalitat | Estatunidenc |
| Camp | Genètica i biologia molecular |
| Assessor acadèmic{{#invoke:String|rep| |2}} | Thomas Hunt Morgan |
| Estudiants doctorals{{#invoke:String|rep| |2}} | H. Bentley Glass |
| Treball(s) | Els efectes de la radiació en la genètica |
| Premis importants | 1946 Premi Nobel de Medicina o Fisiologia Medalla Darwin-Wallace de la Societat Linneana de Londres (1958). Humanista de l'any 1963 (American Humanist Association) |
 |
| Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (1946) |
Hermann Joseph Muller (Nova York, EUA 1890 - Indianàpolis 1967) fou un biòleg i genetista nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1946.
Biografia
Va néixer el 21 de desembre de 1890 a la ciutat nord-americana de Nova York. Va estudiar medicina a la Universitat de Columbia, on es llicencià el 1910. Va impartir classes a la Universitat de Texas des de 1920 fins el 1933, on va ser nomenat catedràtic de zoologia l'any 1925. Entre 1933 i 1937 va treballar com a genetista a l'Institut de Genètica de Moscou i durant els tres anys següents com investigador associat a l'Institut de Genètica Animal de la Universitat d'Edimburg. Des de 1945 fins el 1964 fou catedràtic de zoologia de la Universitat d'Indiana.
Morí el 5 d'abril de 1967 a la seva residència d'Indianàpolis, ciutat situada a l'estat nord-americà d'Indiana.
Recerca científica
Col·laborador de Thomas Hunt Morgan, es va dedicar inicialment a l'estudi dels fenòmens de combinacions i recombinacions genètiques. Després de desenvolupar diversos mètodes per a obtenir una valoració quantitativa de les mutacions a la Drosophila melanogaster o mosca del vinagre, va descobrir l'any 1927 l'acció mutàgena dels raigs X sobre les cèl·lules. Per aquest treball fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1946.
Membre del Projecte Manhattan per l'elaboració de la bomba atòmica, tot i que Muller centrà el seu treball al voltant dels efectes mutacionals del radar, l'any 1955 fou un dels onze intel·lectuals que siganaren el Manifest Russell-Einstein contra l'ús de les armes nuclears.
Reconeixements
En honor seu s'anomenà el cràter Muller sobre la superfície de Mart. La Societat Linneana de Londres el distingí amb la medalla Darwin-Wallace el 1958.