Hug de Llupià i Bages
Hug de Llupià i Bages (Rosselló, ? - ?, 1427), fou bisbe de Tortosa i de València, i escriptor català en llengua llatina. Pertanyia a una família noble rossellonesa i era germà de Ramon de Llupià. Exercí gran influència i tingué una presència gairebé constant prop del rei des del començament del regnat.[1]
Biografia
Era fill de Pere de Llupià, senyor de Bages i del castell de Monistrol del Rosselló i germà de Ramon de Llupià-Bages.[1]
Fou nomenat bisbe de Tortosa l'any 1379, seu que ocupà fins el 1397. El 1388 establí a la seva diòcesi la festa de la Immaculada Concepció i promulgà diverses constitucions sinodals els anys 1390, 1393 i 1397. Al morir Joan I formà part de l'ambaixada que es traslladà a Sicília per visitar Martí l'Humà i demanar-li el seu retorn al Principat de Catalunya. El papa Benet XIII, a petició del rei, el transferí a la seu de València, d'on fou bisbe del 1398 al 1427, any de la seva mort. El 1408 assistí al concili de Perpinyà i, al retornar a València, fou rebut triomfalment. En canvi, no va participar al Concili de Constança. Celebrà sínode l'any 1422 i promulgà vuit constitucions, relatives a celebració de la missa i cerimònies. Està enterrat a la capella major de la catedral de València. Francesc Eiximenis li dedicà el Pastorale.[2], que és un llibre escrit en llatí que tracta de consells per a preveres i bisbes, seguint el clàssic Pastorale de Sant Gregori el Gran.
Obres
- Constitucions litúrgiques i sinodals
- Liber Instrumentorum
| Precedit per: Jaume de Prades i de Foix |
Bisbe de València 1398-1427 |
Succeït per: Alfons de Borja |
Referències
Bibliografia
- Mariàngela Vilallonga. La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogràfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
- Fèlix Torres Amat. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.