Institut Català de la Salut
_01.JPG){kind=link}
L'Institut Català de la Salut (ICS) és una empresa pública adscrita al Departament de Salut dedicada a la prestació d'atenció sanitària. És el major proveïdor del CatSalut, ens assegurador de la cobertura sanitària universal a la comunitat autònoma de Catalunya. Té la seva seu corporativa a la ciutat de Barcelona a la Gran Via de les Corts Catalanes, 587-589.
Amb una plantilla d'uns 37.500 professionals, presta atenció sanitària a gairebé sis milions d'usuaris, sent l'empresa pública de serveis sanitaris més gran de Catalunya,[1] gestionant 8 hospitals de referència, 288 equips d'atenció primària, 33 centres d'especialitats extrahospitalàries; 20 unitats territorials d'atenció continuada i urgències d'atenció primària (ACUT) que presten atenció mitjançant 165 dispositius; 26 serveis d'atenció a la salut sexual i reproductiva; 5 serveis de laboratori clínic, 33 serveis de diagnòstic per la imatge; 19 unitats de rehabilitació extrahospitalària; 14 unitats PADES, 7 unitats de salut mental i 3 serveis de salut laboral.[1]
A més de l'activitat assistencial, l'ICS desenvolupa una gran activitat científica a través dels set instituts de recerca integrats als centres hospitalaris i d'atenció primària. Des de l'any 2008, tres d'aquests instituts –l'Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d'Hebron, l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge i l'Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol– estan acreditats per l'Instituto de Salud Carlos III. Aquest reconeixement com a centres d'excel•lència els situa en una posició capdavantera a tot l'Estat en l'àmbit de la recerca biomèdica.
En el camp de la docència, l'ICS forma en els seus centres 2.400 especialistes de 49 especialitats diferents en ciències de la salut. També acull més de 5.000 alumnes de pregrau de medicina, infermeria, odontologia i altres ensenyaments. A banda d'això, porta a terme una intensa activitat en formació continuada per a tots els col•lectius professionals.
Origen
L'ICS va néixer el 1983 [2] en el moment que el govern de Catalunya començà a assumir les competències en salut que li atribuïen tant al constitució espanyola de 1978 com l'Estatut d'Autonomia del 1979. Els darrers anys la prestació de serveis sanitaris per part d'entitats lligades a l'administració pública a Espanya no gaudia de cobertura universal, és a dir que eren poques i escollides les persones que podien rebre assistència sanitària si no es trobaven incloses en el règim de la Seguretat Social (treballadors en actiu). Així doncs les persones que no treballaven i que no podien gaudir de l'INSERSO o el SEREM quedaven excloses de l'atenció sanitària.[3]
Inicialment l'ICS nasqué de part del sistema nacional de salut present a Catalunya (la Seguretat Social) i incorporà nous professionals que a cobrir la creixent necessitat d'incrementar els serveis. Així doncs l'ICS era una part orgànica de la pròpia administració de la Generalitat de Catalunya i incorporà personal funcionari en aquell moment d'expansió inicial. La despesa sanitària durant la dècada de 1980 fou extraordinària per tal de dotar d'una major xarxa de Centre d'Atenció Primària, i l'ICS cobria aquelles parts del territori que no podien o no volien ser gestionades per entitats privades. El 1990 es constitueix el Servei Català de la Salut que es constituirà com el principal client de l'ICS.
No fou fins al 2007 que el Parlament de Catalunya aprovà la llei de l'ICS[4] que en canvia la seva naturalesa jurídica i el constitueix en una empresa pública. Aquest canvi jurídic, no restà exempt de controvèrsia per a part del personal laboral i alguns sindicats que deien que s'estava privatitzant la sanitat pública i probablement també per la pèrdua de determinats drets laborals que comportava aquest canvi per als treballadors laborals de l'ICS, ja que passaven de ser personal assimilat a funcionari a ser personal laboral. Amb tot el 2009 s'aproven en junta de govern els Estatuts de l'ICS.
Hospitals gestionats per l'ICS
- Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.
- Hospital Universitari Doctor Josep Trueta de Girona (anomenat popularment el Trueta)
- Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (anomenat popularment Can Ruti)
- Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.
- Hospital Universitari de Bellvitge.
- Hospital de Viladecans.
- Hospital Verge de la Cinta de Tortosa.
- Hospital Universitari Vall d'Hebron (anomenat popularment "el Valle", especialment entre el personal mèdic)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «L'ICS Avui». ICS. [Consulta: 30 març 2013].
- ↑ Llei 12/1983 del Parlament de Catalunya
- ↑ Les etapes dels Serveis Socials d'Atenció Primària
- ↑ Llei 8/2007 de l'Institut Català de la Salut DOGC núm. 4940 - 03/08/2007