Vés al contingut

Institut Nova Història

De Viki.cat
(S'ha redirigit des de: INH)

Plantilla:Infotaula organització LPlantilla:'Institut Nova Història (INH) és una fundació cultural de catalana creada el 2007 com a escissió de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya, fundada i encapçalada per Albert Codinas[1] i Jordi Bilbeny, l'INH es dedica a la recerca i divulgació de tesis que proposen una reinterpretació de la història de Catalunya, sostenint que determinats esdeveniments i figures històriques han estat objecte de manipulació o ocultació al llarg del temps. L’Institut defineix el seu enfocament com una forma de periodisme històric, orientat a qüestionar paradigmes consolidats i recuperar versions alternatives de la història a partir de fonts documentals i anàlisis crítiques.

L'Institut Nova Història representa una veu que qüestiona les interpretacions tradicionals de la història de Catalunya, proposant noves perspectives que han generat tant interès com controvèrsia. Mentre que alguns sectors acadèmics critiquen les seves tesis per manca de rigor, l'INH defensa la seva metodologia i conclusions, emfatitzant la necessitat de revisar i, si escau, replantejar la història establerta.

Objectius i metodologia

Segons l'INH, la història de Catalunya ha estat sistemàticament tergiversada per Castella des dels segles Plantilla:XV i Plantilla:XVI, afirmant que una gran quantitat d'obres literàries castellanes són traduccions d'originals catalans i que nombrosos personatges històrics castellans i europeus –Cristòfol Colom, Miguel de Cervantes, Erasme de Rotterdam o Leonardo da Vinci entre molts altres– són, en realitat, catalans.

El seu objectiu declarat és estudiar «la tergiversació de la història que Catalunya i els antics regnes de la corona catalano-aragonesa van patir -i pateixen encara-, per part de la corona castellana, corona que va acabar apropiant-se del poder de la monarquia hispànica» a partir d'un mètode de treball que consisteix «en realitzar propostes i desenvolupaments a partir d'una actitud de ment oberta, rebutjant el dogma o la doctrina i tot expressant una combinació específica de qualitats de rigor com son el mètode multidisciplinar i l'enfocament global».[2]

Tesis defensades

Miguel de Cervantes (1547-1616) segons l'INH era Joan Miquel Sirvent i va escriure El Quixot en català.

Des del mateix moment de la seva fundació, l'Institut ha divulgat estudis i postulats molt distanciats dels consensos de la historiografia catalana i internacional. Així, ha defensat la catalanitat de Cristòfor Colom i que l'expedició que descobrí Amèrica en realitat va sortir des del port empordanès de Pals. Aquesta tesi, tanmateix, ha estat àmpliament desacreditada per historiadors i investigadors del Centre d'Estudis Colombins, que no obstant defensa la catalanitat de l'Almirall. Les distàncies recorregudes i la documentació històrica disponible confirmen que l'expedició va sortir de Palos de la Frontera (Huelva), d'on eren naturals els germans Pinzón.[3][4][5][6]

L'INH ha defensat també la catalanitat de nombrosos personatges històrics i d'obres castellanes i universals. Algunes de les principals són la de Miguel de Cervantes, que segons alguns autors seria Joan Miquel Sirvent, natural de Xixona,[7] i hauria escrit El Quixot originalment en català, una tesi en què ha insistit particularment el pseudohistoriador Lluís Maria Mandado.[8] Més encara, un col·laborador habitual de l'entitat, Miquel Izquierdo,[9] ha asseverat en diverses publicacions i simposis que Sirvent hauria hagut d'exiliar-se a Anglaterra, publicant les seves obres sota el pseudònim de «Shakespeare», així que Sirvent (Cervantes) i Shakespeare serien la mateixa persona.[10][11] De forma semblant, els clàssics castellans La Celestina i El lazarillo de Tormes haurien estat escrits originalment en català –el darrer seria de Joan Timoneda o de Joan Lluís Vives– i posteriorment retocats i traduïts per Castella.[12] De fet, tot el Segle d'Or de la literatura castellana es reduiria, segons aquests autors, a traduccions d'obres catalanes,[13] i Francisco de Quevedo hauria plagiat part de la seva obra poètica al rector de Vallfogona.[14]

A més de Colom i Cervantes, la llista de personalitats històriques catalanes fetes passar per castellanes és virtualment inacabable: Hernán Cortés seria un noble català anomenat Ferran Cortès;[15] Garcilaso de la Vega seria Galceran de Cardona;[16] Santa Teresa de Jesús hauria estat en realitat Teresa Enríquez de Cardona, abadessa del Monestir de Pedralbes durant trenta anys;[17] els conqueridors Francisco Pizarro i Diego de Almagro serien de nissaga reial catalana i en realitat es dirien Francesc Pinós De So i Carròs i Jaume d'Aragó-Dalmau;[18] Rodrigo Díaz de Vivar (el Cid) seria català i estaria emparentat amb els senyors d'Urgell i Cardona;[19] i un llarguíssim etcètera de figures suposadament escamotejades a la història. Tot plegat serien proves de l'existència d'un «Imperi Universal Català»[20] que hauria dominat la península Ibèrica i el Nou Món als segles XV i XVI per ser després totalment esborrat de la història mitjançant una censura massiva i indiscriminada perpetrada durant segles per la Inquisició i les autoritats castellanes. Fins i tot la mítica Armada Invencible hauria estat, en realitat, una flota catalana.[21]

L'INH afirma que La Gioconda (c. 1503) pintada per «Lleonard de Vinci» és en realitat Isabel d'Aragó i que les muntanyes del fons representen Montserrat.

La llista, però, no s'esgota amb personatges castellans, sinó que també inclou personalitats europees com el filòsof neerlandès Erasme de Rotterdam, que seria fill de Colom;[22][23] el navegant italià Amerigo Vespucci, que en realitat seria Aymerich Despuig, cosmògraf del descobridor,[24] o l'explorador venecià Marco Polo, una identitat falsa sota la qual s'amagaria el mercader català Jaume Alarich.[25] Una de les darreres tesis defensades per l'Institut afirma que Leonardo da Vinci també era català i s'anomenava Lleonard de Vinci, tal com s'afirma demostrar a nombrosos articles i al documental Desmuntant Leonardo.[26][27] Segons els autors, La Gioconda seria Isabel d'Aragó i les muntanyes que es troben al fons del quadre serien les de Montserrat, l'escut de da Vinci seria molt semblant al de la «casa reial catalana»[28] i el geni toscà hauria nascut en realitat en algun indret proper a Montserrat com Manresa, Vic o la Garriga.[29]

En altres àmbits, l'INH ha difós la idea que el disseny de la bandera dels Estats Units va inspirar-se en la senyera catalana[30] o que el català en realitat no prové del llatí sinó d'un pretès llenguatge iberobasc.[31]

Crítiques i controvèrsies

El cherry picking o fal·làcia de prova incompleta és un mètode consistent a escollir només dades aïllades o parcials per defensar una tesi, ignorant tota la resta de dades que la contradiuen.

Diversos historiadors i acadèmics han expressat crítiques envers les tesis de l'INH, considerant-les pseudohistòriques i mancats de rigor científic [32][33][34][35]. Per exemple, la revista "Sàpiens" ha publicat articles qüestionant la metodologia i conclusions de l'Institut, acusant-lo de manca d'honestedat i de no aportar proves documentals suficients. A més, acadèmics com Agustí Alcoberro, Àngel Casals, Vicent Baydal i José Enrique Ruiz-Domènec han expressat preocupacions similars.

Una de les primeres demostracions públiques d'aquest rebuig des del món acadèmic va ser l'article «Desmuntem la 'Nova Història'» publicat el març de 2019 a la revista Sàpiens,[33] en què destacats historiadors com Agustí Alcoberro, Àngel Casals i José Enrique Ruiz-Domènec es desmarcaven clarament de les seves tesis, considerant-les simples teories conspiratives sense fonament històric i acusant-lo de practicar cherry picking –és a dir, la fal·làcia de la prova incompleta o anecdòtica– i de posar en entredit la credibilitat internacional de la historiografia catalana, tot castellanitzant la història de Catalunya.

El febrer de 2020 es va publicar el llibre col·lectiu Pseudohistòria contra Catalunya: de l'espanyolisme a la Nova Història que dedica diversos capítols a desacreditar algunes de les tesis de l'entitat, a partir de l'anàlisi de les fonts primàries sobre les quals es basen –suposadament– les seves investigacions històriques.[36] El volum, coordinat per Vicent Baydal i Cristian Palomo, compta amb la participació de sis experts més, entre els quals el medievalista Stefano M. Cingolani[37] i els historiadors Xevi Camprubí i Lluís Ferran Toledano, i ha rebut el suport de catedràtics i professors universitaris com Joaquim Albareda, Josep M. Salrach i Joan B. Culla.[38]

Defensa de l'INH

L’Institut Nova Història ha respost a aquestes crítiques amb contundència, a través d’articles, cartes i rèpliques directes. A Descobrint una nova història. Una qüestió de paradigma[39], el Doctor en ciències polítiques Roger Mallola es planteja que la polèmica entre INH i historiografia oficial no és tant una qüestió de veracitat o falsedat, sinó una disputa epistemològica entre paradigmes en conflicte. En articles com Desmuntar la vella història i enderrocar el dogma[40], el mateix Institut respon a les acusacions, destacant la importància de qüestionar les narratives històriques tradicionals i promovent un debat obert i científic sobre aquestes qüestions.

Un dels textos més representatius d’aquesta actitud de resistència i convicció és l’article Quan els documents i les proves no canvien ni davant l'escarni ni les amenaces[41], publicat per Jordi Bilbeny el 27 de març de 2019. En aquest article, l'autor es defensa dels atacs personals i acadèmics rebuts arran de les seves hipòtesis, i reafirma la validesa de les fonts i documents que ell i el seu equip han recopilat durant dècades. Bilbeny denuncia que moltes crítiques provinents de l'acadèmia no entren en el fons dels arguments, sinó que es limiten a desacreditar la seva tasca mitjançant el ridícul, l’escarni o fins i tot amenaces vetllades. Davant d’això, l’autor insisteix que els documents que ell exposa no desapareixen pel fet que els seus adversaris no els vulguin veure o acceptar, i que la veritat històrica, per incòmoda que sigui, té dret a ser investigada i compartida. Aquest article és, en certa manera, una crida a la llibertat intel·lectual i a la defensa del pensament crític dins el camp de la història. Segons Bilbeny, la historiografia oficial sovint actua com una ortodòxia que protegeix dogmes, mentre que la tasca de l’INH consisteix a obrir finestres a noves interpretacions, per incòmodes que puguin ser.

Aquesta postura es complementa amb altres articles publicats com el del llicenciat en història Santos Fernández, Defensar l’Institut Nova Història és pensar per un mateix[42] , o el del professor i investigador Andreu Marfull, Pseudohistòria, oficial[43], on es qüestiona qui té realment l’autoritat per decidir què és ciència i què no ho és, i es defensa que les idees rebutjades avui poden ser, amb el temps, les veritats acceptades de demà. A més, l’INH reivindica una actitud científica crítica i alliberadora. En textos com En defensa de l’actitud científica de l’Institut Nova Història[44] i Sí a la constant revisió del saber[45], es defensa que el coneixement històric ha d’estar en revisió constant, i que les idees que desafien el consens acadèmic mereixen ser investigades amb la mateixa seriositat.

L’Institut també denuncia la pressió mediàtica i institucional que pateix. A l'article Assetjament psicològic i recerca històrica[46], la psicòloga Neus Rossell i Bancells denuncia una dinàmica d’assetjament psicològic (mobbing) contra els membres de l’Institut Nova Història (INH) per part de determinats sectors acadèmics, mediàtics i polítics. A En defensa de l’Institut Nova Història: un col·lectiu que investiga la Història perquè estima el País[47] es remarca que el motor principal de la seva recerca és l’estima pel país, la llengua i la veritat històrica.

D’altres textos com Pseudohistòria, mètode científic i el tinent Columbo [48] el Dr. Francesc Robusté, utilitza metàfores culturals per justificar el mètode deductiu de l’INH, i El mètode lul·lià aplicat a la història[49] defensa l’ús de models de pensament catalans com el de Ramon Llull com a aportació epistemològica pròpia.

Finalment, textos com La història serveix per construir i destruir legitimitats[50] Andreu Marfull i Pep Mayolas reflexionen sobre el paper polític de la història, i defensen que tota història oficial és també una construcció ideològica.

Així mateix, a Objectivitat i falsificació en la història[51], Bilbeny argumenta que cap teoria històrica hauria de quedar exempta de revisió crítica, i defensa el dret de tota hipòtesi a ser explorada si pot ser contrastada amb fonts. A l’article «Si apliques tècniques policíaques, descobreixes que En Colom era català», Bilbeny detalla el seu mètode d’investigació, inspirat en tècniques de la ciència forense i policial, per detectar incoherències documentals i patrons ocults que donarien suport a les seves hipòtesis.

Polèmica sobre les subvencions públiques

Ençà de la seva creació, l'INH i els seus postulats pseudohistòrics han rebut mostres de suport de diverses personalitats del món de la cultura, la política i el periodisme de signe catalanista com David Bassa, Patrícia Gabancho, Vicent Partal o Josep-Lluís Carod-Rovira, entre d'altres.[34] També ha participat en espais de debat interdisciplinar com la Universitat Catalana d'Estiu.[52]

Uns dels esdeveniments més antics són els Simposis sobre la descoberta catalana d'Amèrica, que ha organitzat des de la seva creació a Arenys de Munt amb la participació activa de l'Ajuntament i la presència de representants del món de la política o la cultura com per exemple Muriel Casals, Eudald Calvo, Miquel Sellarès, Eduardo Reyes, Vicent Sanchis o Gerard Quintana.[53][54][55][56]

L'octubre de 2013 va ser guardonat per l'agrupació de Sants d'Esquerra Republicana de Catalunya amb el Premi Nacional President Lluís Companys[57] «per la seva tasca de recerca, estudi i divulgació de la història de Catalunya, amb un caràcter iconoclasta i innovador, explotant al màxim les possibilitats d'interacció, participació i internacionalització de les investigacions, i pel seu compromís amb el coneixement de la història de Catalunya».[58] Tanmateix, alguns dirigents del partit com Gabriel Rufián se n'han desmarcat públicament[59] arran d'una polèmica originada per la proposta del PSC de retirar-los tots els ajuts públics.[60]

La fundació també ha rebut el suport d'institucions públiques en forma de subvencions i convenis de diversos ajuntaments[61] o amb l'emissió dels seus documentals a TV3.[62]

Referències

  1. ↑ «Entrevista al Punt a Albert Codines, president de l'Institut Nova Història.» (PDF). El Punt. Arxivat de l'original el 2014-08-08. [Consulta: 2009-12-15].
  2. ↑ «Qui som». Institut Nova Història. [Consulta: 1 abril 2020].
  3. ↑ «Butlletí del Centre d'Estudis Colombins, núm. 14». Centre d'Estudis Colombins, 2016-03-04. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 2020-02-19].
  4. ↑ Navarrete, Martín Fernández de. Colección de los viages y descubrimientos que hicieron por mar los españoles desde fines del siglo XV: con varios documentos inéditos concernientes á la historia de la marina castellana y de los establecimientos españoles en Indias (en castellà). Imprenta real, 1825. 
  5. ↑ Colón, Fernando. «Historia del almirante Don Cristóbal Colón. Primer volumen». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 2020-02-19].
  6. ↑ Casas, Bartolomé de las; Saint-Lu, André. Historia de las Indias (en castellà). Fundacion Biblioteca Ayacuch, 1986. ISBN 978-980-276-018-3. 
  7. ↑ intergrid.cat. «Cervantes, ni gai ni català - Institut Nova Història». [Consulta: 2020-02-19].
  8. ↑ «El 'Quixote' va esborrar el 'Quixot'. Un llibre de Lluís Maria Mandado sobre la usurpació del Quixot català a mans de la censura espanyola». Institut Nova Història, 23-01-2012. [Consulta: 1 abril 2020].
  9. ↑ Izquierdo i Peràn, Miquel. Shakespeare és Cervantes : Joan Miquel Sirvent, l'escriptor emmascarat (en ca). Barcelona: Llibres de l'Índex, 2016. ISBN 978-84-944911-9-1. OCLC 970410575. 
  10. ↑ Francisco-Busquets Palahí, Francesc. «Qui es creu l'Institut de Nova Història?». Diari de Girona, 27-04-2020 [Consulta: 23 febrer 2023].
  11. ↑ Fernández, Laura. «Un libro sostiene que Cervantes y Shakespeare eran la misma persona: un catalán». El Mundo, 13-04-2016 [Consulta: 23 febrer 2023].
  12. ↑ intergrid.cat. «La vida de Llàtzer de Tormos. Estudi preliminar de Jordi Bilbeny - Institut Nova Història». [Consulta: 2020-02-19].
  13. ↑ Batlle, Lluís. «Rastres de traducció del català al castellà del Segle d'Or». Institut Nova Història, 06-11-2015. [Consulta: 1 abril 2020].
  14. ↑ intergrid.cat. «Va plagiar Quevedo al rector de Vallfogona? - Institut Nova Història». [Consulta: 2020-02-19].
  15. ↑ intergrid.cat. «Hernán Cortés: hidalgo extremeny o descendent de sang reial catalana? - Institut Nova Història». [Consulta: 2020-02-19].
  16. ↑ intergrid.cat. «Garcilaso de la Vega... o... Galceran de Cardona? - Institut Nova Història». [Consulta: 2020-02-19].
  17. ↑ «Historiadores sostienen que Teresa de Jesús fue Teresa de Cardona Enríquez» (en castellà). [Consulta: 2020-02-19].
  18. ↑ intergrid.cat. «Francisco Pizarro i Diego de Almagro, dos conquistadors de nissaga reial catalana - Institut Nova Història». [Consulta: 2020-02-19].
  19. ↑ Mayolas, Pep. «El Cid de València era català o Quan i com els catalans van fer Espanya». Institut Nova Història, 27-12-2015. [Consulta: 1 abril 2020].
  20. ↑ Bilbeny, Jordi. «El calendari de l'Imperi Universal Català: 1519-2019». Institut Nova Història, 09-01-2019. [Consulta: 1 abril 2020].
  21. ↑ Garrido i Costa, Francesc. «Les naus catalanes de l'Armada Invencible». Institut Nova Història, 30-07-2015. [Consulta: 1 abril 2020].
  22. ↑ intergrid.cat. «Pep Mayolas: «La meva hipòtesi és que Erasme era català i fill d'En Colom» - Institut Nova Història». [Consulta: 2020-02-19].
  23. ↑ «Entrevista a Pep Mayolas, Erasmo catalán» (en castellà). La Vanguardia [Consulta: 19 febrer 2020].
  24. ↑ intergrid.cat. «Institut Nova Història». [Consulta: 2020-02-19].
  25. ↑ Bilbeny, Jordi. «L'enigma de Marco Polo». Institut Nova Història, 30-01-2012. [Consulta: 1 abril 2020].
  26. ↑ intergrid.cat. «Parlem de 'Desmuntant Leonardo' a Catalunya Ràdio - Institut Nova Història». [Consulta: 2020-02-19].
  27. ↑ intergrid.cat. «Jordi Bilbeny «Desmuntant Leonardo» a El Punt Avui TV - Institut Nova Història». [Consulta: 2020-02-19].
  28. ↑ Bilbeny, Jordi. «L'escut d'armes d'En Lleonard i les armes reials catalanes». Institut Nova Història, 14-05-2010. [Consulta: 1 abril 2020].
  29. ↑ intergrid.cat. «Leonardo, Montserrat i el secret de la Gioconda - Institut Nova Història». [Consulta: 2020-02-19].
  30. ↑ intergrid.cat. «Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica - Institut Nova Història». [Consulta: 2020-02-19].
  31. ↑ Marfany, Jordi. «La llengua dels íbers, l'euskara i el català». Pàgina de Jordi Bilbeny, 23/02/2018. [Consulta: 1 abril 2020].
  32. ↑ Nerín, Gustau. «Historiadors catalans desmunten Nova Història i la pseudohistòria espanyolista». El Nacional, 16 febrer 2020.
  33. ↑ 33,0 33,1 Cònsul, Arnau; Alcoberro, Agustí; Baydal, Vicent; Casals, Àngel. «Desmuntant la 'Nova Història'». Sàpiens, març 2019, p. 10-14.
  34. ↑ 34,0 34,1 Casals Martínez, Àngel. «La quimera substituint la Història». Barcelona: El País, 26 novembre 2014. [Consulta: 18 novembre 2016].
  35. ↑ «Denunciem la pseudohistòria i la mentida històrica». Històries d'Europa, 2020-02-17. [Consulta: 2020-02-19].
  36. ↑ Alós, Ernest. «Els experts desmunten la pseudohistòria sobre Catalunya». El Periódico de Catalunya, 16/02/2020.
  37. ↑ Barnils, Andreu; Salamé, Albert. «Stefano M. Cingolani: ‘L'Institut Nova Història castellanitza la història’». Vilaweb, 20.02.2020.
  38. ↑ Playà, Josep. «Los expertos alertan contra los ‘fakes' de Nova Història». La Vanguardia, 21/02/2020.
  39. ↑ Mallola. «Descobrint una NOVA HISTÒRIA. Una qüestió de paradigma. Escrit de rèplica a l'article de ‘Sàpiens’ - Institut Nova Història». [Consulta: 2025-04-09].
  40. ↑ Berenguer. «Desmuntar la vella història i enderrocar el dogma - Institut Nova Història». [Consulta: 2025-04-09].
  41. ↑ Bilbeny, Jordi. «Quan els documents i les proves no canvien ni davant l'escarni ni les amenaces». Institut Nova Història, 27-03-2019. [Consulta: 31 març 2020].
  42. ↑ Fernàndez. «Defensar l'Institut Nova Història és pensar per un mateix - Institut Nova Història». [Consulta: 2025-04-09].
  43. ↑ Marfull. «Pseudohistòria, oficial - Institut Nova Història». [Consulta: 2025-04-09].
  44. ↑ Jorba. «En defensa de l’actitud científica de l’Institut Nova Història - Institut Nova Història». [Consulta: 2025-04-09].
  45. ↑ Camps. «Sí a la constant revisió del saber - Institut Nova Història». [Consulta: 2025-04-09].
  46. ↑ Rossell. «Assetjament psicològic i recerca històrica - Institut Nova Història». [Consulta: 2025-04-09].
  47. ↑ Montesinos. «En defensa de l'Institut Nova Història: un col·lectiu que investiga la Història perquè estima el País. - Institut Nova Història». [Consulta: 2025-04-09].
  48. ↑ Robusté. «Pseudohistòria, mètode científic i el tinent Columbo - Institut Nova Història». [Consulta: 2025-04-09].
  49. ↑ Cassola. «El mètode lul·lià aplicat a la història - Institut Nova Història». [Consulta: 2025-04-09].
  50. ↑ Marfull. «La història serveix per construir i destruir legitimitats - Institut Nova Història». [Consulta: 2025-04-09].
  51. ↑ Barrera. «Objectivitat i falsificació en la història - Institut Nova Història». [Consulta: 2025-04-09].
  52. ↑ «Programa de la XLI Universitat Catalana d'Estiu». Universitat Catalana d'Estiu, 2009. Arxivat de l'original el 10 de març 2016. [Consulta: 1 abril 2020].
  53. ↑ «12è Simposi sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica». Ajuntament Arenys de Munt, 2012. Arxivat de l'original el 25 d’octubre 2017. [Consulta: 1 abril 2020].
  54. ↑ «13è Simposi sobre la DescobertaCatalana d'Amèrica». Ajuntament d'Arenys de Munt, 2013. [Consulta: 1 abril 2020].Plantilla:Enllaç no actiu
  55. ↑ «XIV Simposi per la descoberta catalana d'Amèrica». Ajuntament d'Arenys de Munt, 28-11-2014. [Consulta: 1 abril 2020].Plantilla:Enllaç no actiu
  56. ↑ «15è Simposi sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica». Ajuntament d'Arenys de Munt, 23-11-2015. [Consulta: 1 abril 2020].Plantilla:Enllaç no actiu
  57. ↑ «L'Insitut Nova Història serà guardonat amb el Premi Nacional President Lluis Companys». Llibertat.cat, 16/10/2013. [Consulta: 1 abril 2020].
  58. ↑ «L'Institut Nova Història guardonat amb el Premi Nacional President Companys». Institut Nova Història, 10-10-2013. [Consulta: 1 abril 2020].
  59. ↑ «Rufián carga contra el Institut Nova Història». La Vanguardia, 14/08/2019.
  60. ↑ Guerrero, Joan Antoni. «El PSC posa l'Institut Nova Història en el punt de mira». El Món, 10-08-2019. [Consulta: 1 abril 2020].
  61. ↑ Puente, Arturo. «La fundación que difunde que Colón y Cervantes eran catalanes recibe 7.000 euros anuales de ayuntamientos de ERC». elDiario.es, 14/08/2019.
  62. ↑ «Desmuntant Leonardo». 3 a la carta. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 05/11/2015. [Consulta: 1 abril 2020].

Vegeu també

Bibliografia

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Institut_Nova_Història&oldid=386409»