Juz' d'Inkan

El Juz' d'Inkan era una una de les dotze demarcacións territorials rurals d'època musulmana en que es dividia l'illa de Mallorca. Tenia una superfície aproximada de uns 200 km², i abastava els actuals termes municipals d'Inca, Mancor, Selva, Campanet, Búger i sa Pobla, tot i que, en la seva periferia, els seus límits no son exactes, per exemple, la part corresponent a sa Pobla de l'Albufera no en formava part i, en canvi, l'Alqueria de Vernissa sí (la major part actualment al terme d'Alcúdia).

El toponim Inkan sembla derivar de l'arrel berber w.n que significa pujada, elevació o terreny ascendent.

El repartiment, el Llibre dels fets de Jaume I i la documentació feudal inmediata a la Conquesta de Mallorca son les principals fonts que ens informen de les seves característiques en l'època anterior. Així queda constància d'una vila ubicada a l'actual Inca, que disposava de mercat o azoch i de mesquita, la seva ubicació és degué veure afavorida per l'existència d'un nus de comunicacions fonamentat en la mahayyat (camí) Inkan, principal via de sortida de Madina Mayurqa cap a l'interior de l'illa i que en arribar a la vila es ramificava cap als districtes d'al-yibal, Bullansa, Muruh, Yiynaw-Bitra, Manaqur i Yartan. El medi rural estava conformat per 78 alqueries, 40 rafals i 2 propietats sense específicar, que sumen 855 jovades i amb una extensió mitjana de 7, però amb extrems que van des de 1 a 50 jovades, així mateix el terme disposava de 15 molins d'aigua ubicats a la ribera dels distints torrents que hi transcorren en direcció a l'Albufera.

Sobre la base territorial del Juz' d'Inkan, es formà la demarcació feudal de la Batlia d'Inca i la divisió parròquial inmediata a la conquesta amb Santa Maria d'Inca, Sant Lloreç de Selva i Sant Miquel de Campanet.

bibliografia

Inca en la Història 1229-1349. Pere Joan Llabrés i Martorell i Ramon Rosselló Vaquer, Inca 1998.
Mallorca musulmana. Guillem Rosselló Bordoy, Mallorca 2007