Invertebrat
|
|
|
|
Els animals invertebrats [in- lat. 'no' + uertēbra(m) lat. 'vértebra'] són aquells que no tenen columna vertebral ni esquelet intern. Tots ells són ovípars, això vol dir que neixen d'ous. Alguns presenten diferents formes de protecció del seu cos; com ara closques o esquelets externs.
És un terme encunyat per Jean-Baptiste Lamarck per a descriure qualsevol animal sense columna vertebral. Per tant, inclou tots els animals excepte els vertebrats (peixos, amfibis, aus, rèptils i mamífers).
Lamarck dividí els invertebrats en dos grups, els Insecta i els Vermes, però avui en dia estan classificats en més de 30 fílums, des d'organismes simples, com ara les esponges, el cnidaris o els platihelmints, fins a animals molt complexos com els artròpodes o els mol·luscs.
Com que els invertebrats inclouen tots els animals excepte un grup determinat, els invertebrats formen un grup parafilètic, però tot i que no formen un "grup natural" (és a dir, monofilètic), "invertebrat" és encara un terme àmpliament usat. Això demostra la parcialitat de la societat i de la zoologia en favor dels animals més grans i complexos, i més propers als humans. Així, hi ha relativament molts científics (i molts diners disponibles per a l'estudi) que estudien els vertebrats, però molts menys que estudien els invertebrats, malgrat que aquests últims són el 97% de totes les espècies animals.
Per una llista completa d'animals considerats invertebrats, vegeu animal. Tots els fílums llistats són invertebrats junt amb dos dels tres subfílums dins el fílum Chordata: els Urochordata i Cephalocordata. Aquests dos grups, a més de tots els altres invertebrats coneguts, només tenen un nucli de gens Hox, mentre que els vertebrats l'han duplicat més d'una vegada.
Classificació
Es poden distingir 5 grups d'animals invertebrats.
Anèl·lids
Reben aquest nom perquè, en el seu cos tou i allargat, es poden distingir diferents anells. Es coneixen comunament amb el nom de "cucs". No disposen de cap protecció. Viuen a l'aigua o en zones humides.Es desplacen mitjançant moviments d'estirament i contracció.
Artròpodes
Tenen potes articulades, per això reben aquest nom. Es classifiquen en quatre grups:
Mol·luscs
El seu cos és tou i molts d'ells presenten closques com a elements de protecció. La gran majoria viuen en medis aquàtics, tot i que n'hi ha de terrestres com ara el cargol.
Cnidaris
Estan formats fonamentalment pel grup de les meduses i anemones. Tenen un cos tou amb tentacles que injecten substàncies irritants.
Equinoderms
Presenten un esquelet extern amb pues. El seu cos té una simetria total. Els dos grups principals són les estrelles de mar i els eriçons de mar.
-
Anèl·lid -
Aràcnid -
Mol·lusc -
Cnidari -
Equinoderm
Macroinvertebrats
En el llenguatge de l'ecologia aquàtica, el terme "macroinvertebrat" s'utilitza tradicionalment per referir-se als invertebrats d'aigua dolça, incloent els insectes (sobretot larves i nimfes), crustacis, anèl·lids, mol·luscs (caragols aquàtics i bivalves) i planàries (platihelmints) que habiten en lleres de rius, basses, llacs, etc. Històricament, la seva abundància i diversitat s'han utilitzat com indicadors (bioindicadors) de la salut de l'ecosistema i de la biodiversitat local. Són un component imprescindible en la cadena alimentària i la transformació de la matèria orgànica.
Enllaços externs
- Zoologia dels Invertebrats
- Diccionari en línia de zoologia dels invertebrats
- Museu en línia de molts invertebrats.