Eudòxia Làscaris

Eudòxia Làscaris Asen, en grec Ευδοκία Λασκαρίνα Aσανίνα Eudoxia Laskarina Asanina, (Nicea de Bitínia, 1248 - Saragossa? 1311) fou princesa bizantina més coneguda a la Corona d'Aragó com a Irene Làscaris.

Família

Fou la quarta filla de l'emperador de Nicea Teodor II Làscaris i la seva dona la princesa Helena de Bulgària. Era germana de la princesa Maria Làscaris i del futur emperador Joan IV Ducas, successor del seu pare. A continuació es mostren els seus ancestres:

Isaac de Tràcia

Joan III Vatatzés

? Angela

Teodor II Làscaris

Teodor I Làscaris

Irene Làscara

Anna Àngela Comnena

Eudòxia Làscaris

Ivan I Asen de Bulgària

Ivan II Asen de Bulgària

Elena Evgenija

Helena Asen de Bulgària

Andreu II d'Hongria

Anna Maria d'Hongria

Gertrud de Merània

Per ordre de l'Emperador Bizantí Miquel VIII Paleòleg, es va casar el 25 de juliol de 1261 amb el comte Guillem Pere de Ventimiglia (1230-1283). La unió d'ambdós formà la poderosa família Làscaris de Ventimiglia. Els seus fills foren:

• Joan Làscaris de Ventimiglia, hereu universal del patrimoni familiar.
• Lucrècia (o Làscara), casada amb Arnau Roger I de Pallars Sobirà, Comte de Pallars.
• Beatriu, casada amb Guillem de Montcada, Senescal de Catalunya i senyor de Fraga.
• Vatatza, al servei de la reina de Portugal Elisabet d'Aragó.
• Violant, casada amb un nét de Jaume I.

Biografia

Passa la infància amb la seva família com a princesa de Nicea fins que es va casar amb el Comte de Ventimiglia. Mort el seu marit el 1282, aleshores fou acollida, juntament amb els seus cinc fills i la seva aviastra Constança de Sicília, a la cort de Jaume I, que li atorgà rendes al Regne de València i poders sobre el Call de Barcelona. Tenia la residència a Xàtiva però ben sovint feia estades a Saragossa i a Castella, on viatjava en missions diplomàtiques al servei del rei Jaume el Just. Quan comptava aproximadament 50 anys, el 1296, va fundar un convent de monges clarisses i el Santuari de la Mare de Déu de la Serra (Montblanc) on va ingressar-hi fins el 1306. Abans de marxar, però, va donar una imatge italiana policromada de la Verge que encara es pot admirar avui dia. Poc després va morir i va ser enterrada al convent del dominics de Saragossa.

Bibliografia

• Grau i Pujol, J. M. et altres. El Centenari de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de la Serra, patrona de montblanc (1906-2006). Història d'una devoció. Valls. Cossetània Edicions, 1996.
• «Centro Studi Ventimigliani».