Jeroni Martorell i Terrats
| Jeroni Martorell i Terrats | |
 | |
| Dades biogràfiques | |
|---|---|
| Nom | Jeroni Martorell i Terrats |
| Nascut el | 1877 |
| Nascut a | Barcelona |
| Mort el | 1951 |
| Mort a | Barcelona |
| Obra | |
| Principals edificis | Caixa d'Estalvis de Sabadell |
Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1877 - 1951), fou un arquitecte català. La seva tasca com a restaurador de monuments i defensor del patrimoni monumental ha estat considerada com a fonamental, tant per a Catalunya com per al conjunt de l'Estat.
La seva família paterna era oriünda de Calella (Maresme).
Obtingué el títol d'arquitecte el 1903 a l'Escola de Barcelona. Entre els professors que marcarien la seva formació cal destacar Elies Rogent, Joan Torras Guardiola, August Font Carreras i Josep Rovira Rabassa, Lluís Domènech i Montaner, Josep Vilaseca i Josep Puig i Cadafalch. Durant els primers anys d'exercici professional va fer obres de nova planta de gran interès en llenguatge modernista.
Desenvolupà l'interès per l'arquitectura mitjançant el Centre Excursionista de Catalunya, on el 1904 impulsa la creació de la Secció d'Arquitectura.
Durant els primers anys de la seva activitat arquitectònica va realitzar una sèrie d'edificis modernistes on va aplicar, en l'aspecte estructural, els seus coneixements del ferro i de la volta catalana i, en l'aspecte formal, elements historicistes combinats amb d'altres d'inspiració sezessionista.
Va guanyar el concurs convocat per la plaça de director del Servei de Conservació de Monuments, després de presentar una documentada memòria, "Conservació de Monuments", signada el mes de juliol de 1914. Aquest càrrec l'exercí des del 1915 fins al 1951. Des del 1929 va ser arquitecte conservador de monuments del Ministerio de Instrucción Pública.
Participà a la restauració de monuments com la casa dels Canonges i la casa dels velers, a Barcelona. Intervingué als monestirs de Poblet, Sant Cugat del Vallès i Sant Pere de Rodes; al portal de Centelles, al pont romà de Martorell, el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere de Terrassa i les muralles de Montblanc.
Entre les obres de nova planta, destaca la casa Blanxart de Granollers al carrer Torras i Bages, 7 (1904) així com l'edifici de la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1905-1915), el celler de la Cooperativa Alella Vinícola (1906) a Alella, i l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis (1907-1910) també a Sabadell que pertanyen al seu període modernista.
Va ser col·laborador de La Veu de Catalunya, Vell i Nou (1915-1921) i la revista Catalunya, des d'on va difondrà les teories de la Sezession.
Va escriure diverses obres tècniques:
- Inventari gràfic de Catalunya (1909)
- Estructuras en ladrillo y hierro atirantado en la arquitectura catalana (1910)
- El castell de la Geltrú (1919)
- Passeig arqueològic de la Falsa Braga a Tarragona (1933)
- L'urbanisme en relació als monuments arqueològics, ponència que presentà al II Congrés d'Arquitectes de Llengua Catalana (1935).
Bibliografia
- Amat i Teixidó, Jordi. Jeroni Martorell, el servei de monuments històrics i la salvaguarda del patrimoni de la Generalitat de Catalunya, Singladures: Revista d'història i patrimoni cultural de Vilassar de Mar i el Maresme. Any: 2009 Núm.: 26