Joan Baptista Roca i Caball
Joan Baptista Roca i Caball (Barcelona 1898 - 1976) fou un polític català. De jove va militar en el carlisme i fou vicepresident de la Joventut Tradicionalista, i era casat amb la filla de Miquel Junyent i Rovira, cap de la Comunió Tradicionalista a Catalunya. Fou pare de Miquel Roca i Junyent.
Treballà com a secretari de redacció d'El Correo Catalán i participà en la Conferència Nacional d'Esquerres del 1922, però no es va unir a Estat Català. Durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera fou empresonat i traslladat a Madrid. Col·laborà amb l'Acció Social Popular i s'especialitzà en qüestions penitenciàries. Quan Comunió Tradicionalista va prohibir als seus dirigents participar en la campanya a favor de l'Estatut el 1932, abandonà Comunió Tradicionalista i fou un dels fundadors de la Unió Democràtica de Catalunya, de la que en fou membre del comitè de govern i candidat per Barcelona en les eleccions generals de 1933.
En començar la guerra civil espanyola es mantingué lleial a la Generalitat de Catalunya, però fou detingut l'agost de 1936 durant 14 dies a causa d'una confusió amb el seu nom, raó per la qual el 8 de desembre s'exilià a Bordeus, on va sobreviure donant classes de castellà i altres feines menors. El febrer del 1937 hi constituí amb Alfredo Mendizábal, catedràtic de dret represaliat per ambdós bàndols, el Comité pour la Paix Civile en Espagne, per tal de promoure una mediació internacional que posés fi a la guerra, integrat per ells dos, pel bisbe de París, per Jacques Maritain i per Emmanuel Mounier. Va rebre el suport de Francesc Vidal i Barraquer, Ramon Sugranyes i de Franch, Niceto Alcalá-Zamora i Salvador de Madariaga. També contribuí a l'acolliment a França dels refugiats de la guerra com Ferran Soldevila o Carles Riba.
El 1942 fou detingut breument pels nazis i decidí tornar a Espanya, però hagué instal·lar-se a Madrid uns anys, cosa que aprofità per a fer contactes amb gent del Partit Nacionalista Basc i del Partit Galleguista. Tornà a Barcelona fins el 1946 i participà amb Miquel Coll i Alentorn en la reconstrucció clandestina d'UDC amb Miquel Coll i Alentorn i fou detingut el 1952 durant l'enterrament de Josep Pous i Pagès i més tard després del Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona. També fou vicepresident de la Societat Catalana d'Economia i un dels conferenciants clandestins més actius del seu partit.