Joan Montseny i Carret

Joan Montseny i Carret, conegut amb el pseudònim de Federico Urales, fou un anarquista català nascut a Reus (Baix Camp) el 19 d'agost de 1864 i mort a Salon de Vergt, Dordogne (France) el 12 de març de 1942.

Vida

Boter d'ofici, el 1885 va ingressar al partit socialista. El 1887 fou nomenat secretari general de la Federació Catalana de Boters i el 1888 de la Federacion Nacional de Obreros Toneleros. El 1891 obtingué el títol de mestre d'escola. Després es va casar amb Teresa Mañé i Miravet (Soledad Gustavo), institutriu laica que donava classes a Vilanova i la Geltrú, amb la qual es va traslladar a Reus i junts van evolucionar cap a l'anarquisme. El 1892, mentre provaven de celebrar el 1r de Maig, fou detingut per haver publicat un full a favor de Pallás, que estava acusat d'intentar assassinar Arsenio Martínez Campos. El 1896 van haver de tancar l'escola per la repressió antianarquista, i fou detingut i implicat en el procés de Montjuïc a Barcelona. Després es va exiliar a Anglaterra i va tornar a Espanya sota el nom de Federico Urales i el 1898 va iniciar a Madrid la publicació de La Revista Blanca.

Poc després va ser amnistiat, però la revista va desaparèixer el 1905. Va treballar a l'agricultura, al periodisme i va escriure assaigs, novel·les i obres de teatre. Al 1914 es va declarar favorable als aliats de la Primera Guerra Mundial. El 1923, amb la seva dona Teresa i la filla comuna, Federica Montseny i Mañé, va reiniciar La Revista Blanca i va organitzar les protestes contra les execucions de Sacco i Vanzetti. El 1936, ja gran, va estar al costat de la seva filla tota la guerra. El 1939 va marxar a França, primer a Montpellier i després aParís, per tal de reunir-se amb la seva família. Va haver de fugir per l'entrada dels alemanys. El govern de Vichy el va obligar a instal·lar-se a Salon de Vergt, on va morir.

Principals obres

Nicolás Estévanez, pròleg en "Pensamientos Revolucionarios de Nicolás Estévanez", assaig de Mateo Morral (1880-1906), sense datar.
El hombre y la locura humana, Buenos Aires: Carlos y Alejandro Maucci, 1925.
Sembrando flores, Barcelona: Publicaciones de la Escuela Moderna, 1906.
La barbarie gubernamental en Barcelona, Tarrasa, Sardañola, etc., Barcelona: El Luchador,1933.
La evolución de la filosofía en España. Es va publicar en diversos números de La Revista Blanca entre 1900 i 1902. L'any 1934 va ser editada a Barcelona en dos volums.
La evolución de la Filosofía en España, Tomo II, 1934. El 1968 es va publicar la part segona del tom segon a Ediciones de Cultura Popular, Barcelona, precedida d'un ampli estudi de Rafael Pérez de la Dehesa, reeditada per Editorial Laia en Ediciones de Bolsillo el 1977, ISBN 84-7222-351-5. Aquest estudi conté la bibliografia completa de Montseny.

Els llibres de Montseny són, actualment, introbables. És poden consultar, peró, a la Biblioteca Arús a Barcelona, a la Biblioteca Nacional d'Espanya a Madrid, al Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca i a l'Institut Internacional d'Estudis Socials d'Amsterdam.

Bibliografia

PALOMAR, S. Els Montseny Mañé: un laboratori de les idees. Reus: Arxiu Municipal, 2006.
SAMARRA, F. “Joan Montseny i l’anarquisme català del segle XIX” A: Pensament i literatura a Reus al segle XIX. Reus: Centre de Lectura, 2006. P. 287-302.
Biografia a veuobrera.org

Enllaços externs

Frederica Montseny: "La Indomable" al govern, entrada de blog a Terra de Somnis amb detalls biogràfics sobre Joan Montseny.