Joan Reglà i Campistol
Joan Reglà i Campistol (Bàscara, 1917 - Sant Cugat del Vallès, 1973) fou un historiador català. Fou deixeble de Jaume Vicens Vives i iniciador d'una escola d'història moderna als Països Catalans. El seu principal camp d'estudi fou la història de la Corona d'Aragó en l'època moderna, amb particular atenció a temes com el bandolerisme català, les conseqüències de l'expulsió dels moriscos al Regne de València i d'altres. Preconitzà el terme de neoforalisme per referir-se a la situació política del Principat sota el regnat de Carles II de Castella, perspectiva que ha estat criticada posteriorment.
L'any 1959 accedí a la càtedra d'Història Moderna d'Espanya de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València, on el 1971 fou vocal del I Congrés d'Història del País Valencià
Algunes de les seves obres historiogràfiques són:
- El bandolerisme català del Barroc, 1966.
- Historia de Catalunya, 1973.
- Estudios sobre los moriscos, 1974.
- Aproximació a la història del País Valencià, 1978.
- Els virreis de Catalunya, 1980.
Des de l'any 2002 la Biblioteca d'Humanitats de la Universitat de València duu el seu nom. Aquell mateix any l'Institut d'Estudis Catalans va instituir el Premi Joan Reglà per a treballs d'història dels territoris de parla catalana entre els segles XV i XIX.
Bibliografia
- Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació, 2009, p. 695-696. ISBN 9788496747548.