Joan Sentís i Sunyer
| Joan Sentís i Sunyer |
|---|
Joan Sentís i Sunyer (Xerta, 1561 – Barcelona, 1632) fou bisbe de Barcelona (1620-1632) i lloctinent de Catalunya de forma interina (1622-1626). Es pot considerar que va esdevenir el polític més important de la vegueria de l'Ebre a l'Edat Moderna.[1]
Nasqué a Xerta (Baix Ebre), membre d'una familia noble que posseïa importants càrrecs polítics i eclesiàstics. Fou prior de la Col·legiata de Santa Anna de Barcelona. Va actuar d'una manera exemplar davant la dràmatica situació que va causar la peste a la ciutat de Barcelona l'any 1627. Va fer construir el seminari ubicat al carrer Montalegre de la mateixa ciutat.
L'any 1625 va desenvolupar un paper clau en la segregació del seu municipi de la veïna ciutat de Tortosa i va aconseguir que obtingués el títol de Vila per Reial Decret.
Va morir a Barcelona l'any 1632 i fou enterrat a la cripta de la catedral.
Referències
- ↑ «Joan Sentís i Sunyer». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
| Precedit per: Fernando Afán de Ribera y Enríquez |
Lloctinent de Catalunya (interí) 1622-1626 |
Succeït per: Luís Díez de Aux de Armendáriz |
| Precedit per: Lluís de Sanç i Còdol |
Bisbe de Barcelona 1620-1632 |
Succeït per: García Gil Manrique |