Joaquim Cassadó i Valls
Joaquim Cassadó i Valls (Mataró, 30 de setembre de 1867 - Barcelona, 1926) fou un compositor i organista català.
Als cinc anys ingressà a l'escolania de l'església parroquial de Mataró, on aprengué les primeres nocions de solfeig amb el compositor mossèn Manuel Blanch i Puig. Quan tenia nou anys aprengué l'orgue amb mossèn Salvador Puigsech. Del 1881 al 1887 va ser mestre de capella del Seminari de Barcelona i del 1901 al 1906 ho fou de l'església de la Mercè de Barcelona. Va residir a París del 1907 al 1915, on hi formà un trio amb els seus dos fills Agustí (violí) i Gaspar (violoncel). El 1900 va fundar i dirigir a Barcelona la Capella Catalana.
Compongué música de cambra, simfònica, concerts (violoncel, violí, piano), música vocal d'església (misses, motets), tres sarsueles, l'òpera El monjo negre (1920) i la sardana Pàtria enyorada.
El fons personal de Joaquim Cassadó es conserva a la Biblioteca de Catalunya.