Joaquim Molins i Amat
| Joaquim Molins | |
|---|---|
 | |
| Mandat 4 de juliol 1988 – 29 d'abril de 1993 | |
| Precedit per | Xavier Bigatà i Ribé |
| Succeït per | Josep Maria Cullell i Nadal |
| Naixement | 1945 Barcelona |
| Partit polític | CDC |
| Professió | Enginyer industrial |
Joaquim Molins i Amat (Barcelona, 1945) és un polític i empresari català. Es titulà en Enginyeria industrial, el 1976 fou un dels fundadors i secretari general de Centre Català amb el que es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1977 com a membre de la coalició Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya. El 1978 marxà a la Unió del Centre de Catalunya, i amb la que fou escollit diputat a Corts a les eleccions generals espanyoles de 1979 dins la coalició Centristes de Catalunya-UCD.[1]
El 1981, enmig de l'ensulsiada de la UCD, se'n va desvincular i amb un sector del seu partit va ingressar a Convergència Democràtica de Catalunya, amb la que fou elegit de nou diputat a les eleccions generals espanyoles de 1982. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 fou escollit diputat per Convergència i Unió (CiU) i fou nomenat pel president Jordi Pujol conseller de comerç i turisme el 1986-1988, i de política territorial i obres públiques el 1988-1993. Com a conseller del Departament de política territorial va dirigir el Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunya més conegut com a Pla de residus, projecte que, a partir d'un estudi tècnic, ubicava en el territori català les infrastructures necessàries per gestionar els residus que generava la indústria del país. Aquest Pla fou molt criticat pel territori i va ésser retirat i consensuat en seu parlamentària a finals del 1990.
Fou escollit novament diputat al Congrés de Diputats a les eleccions generals espanyoles de 1993, i el 1995 hi substituí Miquel Roca i Junyent com a portaveu del grup català, càrrec des del qual s'encarregà de la negociació del suport de CiU al govern del Partit Popular presidit per José María Aznar després de les eleccions generals espanyoles de 1996. El 1999 deixà el càrrec de portaveu de CiU al Congrés dels Diputats per a presentar-se com a candidat a l'alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals del juny del 1999. Fou derrotat pel candidat socialista, Joan Clos, i aleshores exercí com a cap del grup municipal de CiU. El març del 2001 va dimitir del seu càrrec a l'ajuntament i es retirà de la vida política.
El març de 2013, el president de la Generalitat, com a president d'honor del Patronat del Gran Teatre del Liceu, i un cop escoltat el Patronat, va nomenar president del Liceu Joaquim Molins, qui ostentarà el càrrec per un període de cinc anys renovables. Molins també serà president de la comissió executiva del Teatre.[2]
Referències
- ↑ «Joaquim Molins i Amat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «El Patronat de la Fundació del Gran Teatre del Liceu ha nomenat Joaquim Molins president del Patronat». Web. Generalitat de Catalunya, 01-03-2013. [Consulta: març 2013].
Enllaços externs
| Precedit per: Xavier Bigatà i Ribé |
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques 1988 – 1993 |
Succeït per: Josep Maria Cullell i Nadal |