Jordi Benito i Verdaguer
| Jordi Benito i Verdaguer |
|---|
Jordi Benito i Verdaguer (Granollers, 1951 – Barcelona, 2008) fou un artista català. És conegut com a artista per les seves accions, instal·lacions i performances d'una radicalitat i salvatgisme sense parió que va desenvolupar sobretot a la dècada dels 70 i 80. En aquesta exposició, però, és vol donar a conèixer una part més oculta i secreta -si més no desconeguda- que va desplegar, en paral·lel, al llarg de la seva activitat. És la faceta de dissenyador, interiorista i moblista que, en col·laboració amb artesans, sobretot vallesans, va exercir seguint la tradició familiar -el seu pare era ebenista.[1]
Biografia
Estudià arquitectura tècnica a Barcelona i s'inicià a la pintura amb obres properes a l'Arte Povera. Després es passà a l'art conceptual, fent happenings i environments, com Descoberta Fregoli (1972). Va desenvolupar accions a mig camí entre el body art i l'espectacle teatral. Des de la segona meitat de la dècada del 1980 es va decantar per les instaŀlacions (Malson, els llits de la mort, 1976) i va dur a terme accions multidisciplinàries, com les realitzades amb el músic Carles Santos. Morí el 9 de desembre de 2008 a Barcelona.[2]
Exposicions rellevants
- 1978- Espai 10 (Fundació Joan Miró) Barcelona Toro Performance
- 1983- Espai 10 (Fundació Joan Miró) Assaig per a l'Òpera Europa: L'avançada de Noocthung
Llibres relacionats
- Accions paraparèmicament ictòpiques de Jordi Benito, text de Carles Hac Mor i imatges de Vicenç Viaplana (Granollers i Camallera: Museu de Granollers i Nau Côclea, 2011).[3]
Referències
- ↑ Plantilla:Citar ref
- ↑ Els amics de Jordi Benito en recorden la condició 'd'artista total', Vilaweb.cat, 10 de desembre 2008. (data d'accés: 10-12-08)
- ↑ Divendres es presenta el llibre "Accions paraparèmicament ictòpiques de Jordi Benito", amb textos de Carles Hac Mor i imatges de Vicenç Viaplana. En l'acte també es projectarà el documental "Benito, en primera persona", Ajuntament de Granollers, Cultura i Audiovisuals, 10 d'octubre del 2011.