Jorge Martínez Aspar
Plantilla:Pilot de velocitat Jorge Martínez Salvadores, conegut com a "Aspar" (Alzira, Ribera Alta, 29 d'agost de 1962) és un ex-pilot de motociclisme de velocitat valencià de renom internacional, guanyador de tres Campionats del món consecutius de 80cc (Plantilla:MGP a Plantilla:MGP) i un de 125cc (1988, any en què guanyà també el de 80cc).[1] "Aspar" ha estat un dels grans protagonistes de la història del Mundial de motociclisme, essent també un dels pioners d'aquest esport a l'estat espanyol.
Les seues gestes es van escriure més enllà de les fronteres que imposa un resumit palmarès i els seus èxits van ser molt nombrosos, però és impossible deixar passar alguns fets especialment singulars, com les 15 victòries aconseguides en la temporada 88 (6 en 80cc i 9 en 125cc) i els dos triomfs conquistats en un mateix dia (tant en Imola com en Assen, Rijeka i Brno). Eren altres temps i els canvis de reglamentació han provocat que fóra Jorge l'últim en aconseguir-ho, igual que els dos títols sumats en 1988. A banda, amb els seus dotze títols de Campió d'Espanya és el segon pilot que més n'ha guanyat mai en la història d'aquesta competició.
El seu sobrenom prové d'espardanyer, l'ofici del seu avi.
Resum biogràfic
Aspar començà a córrer en motocicleta a tot just setze anys, disputant la seva primera cursa a Guadassuar, Ribera Alta, amb una Plantilla:Bike 50 de quatre velocitats llogada, quedant-hi en segona posició. Allò marcà l'inici de la seva dèria per les motos, que ja no l'hauria d'abandonar mai.
Gràcies a la seva relació amb altres pilots valencians de l'època, com ara Ricardo Tormo o Francisco Pérez Calafat, anà escalant posicions durant uns primers anys d'aprenentatge -en què aconseguí trofeus i títols menors, com ara el segon lloc a la Copa Bultaco Streaker[2] de 1979- fins a arribar a 1981, any en què es proclamà Campió d'Espanya per primera vegada (concretament, en 50cc). Aquell títol, així com el sotscampionat en 125cc, el guanyà amb la Bultaco TSS, la mateixa amb què debutà al Mundial la temporada de Plantilla:MGP, al Circuit del Jarama.
1983, debut al Mundial
D'ençà d'aquell moment, la seva trajectòria fou fulgurant Acabà aquell mundial en onzena posició i l'any següent, amb una Derbi oficial, aconseguí el seu primer podi (també al Circuit del Jarama) d'una llarga llista de seixanta en total d'assolits durant la seva carrera. Aquella temporada acabà el mundial en tretzena posició i es proclamà Campió d'Espanya de 80cc.
A partir de Plantilla:MGP, amb el suport de l'enginyer Paco Tombas, acabà el mundial en quarta posició a la categoria de 80cc, aconseguint al juny a Assen -l'anomenada "catedral del motociclisme"- el primer dels 37 Grans Premis de la seva carrera. També tornà a guanyar l'estatal de 80cc. El Plantilla:MGP seguí progressant: sotscampió del món i campió estatal.
1986-88, el trienni daurat
A partir de Plantilla:MGP començà la seva època daurada. Durant tres anys fou l'amo gairebé absolut de les cilindrades petites, arribant a guanyar el mundial de dues categories, 80 i 125cc, el Plantilla:MGP. Tanmateix, a partir de Plantilla:MGP, coincidint amb la seva sortida de Derbi, no tornà a ser el mateix. Durant aquell any una malaurada ratxa de lesions el relegaran al novè lloc del Mundial de 125cc, tenint com a consol els campionats d'Espanya de 80 125cc. L'any següent, Plantilla:MGP, pilotant una JJ Cobas només pogué acabar sisè al Mundial, tot i que a seguí guanyant a l'estat (aquest cop, en 125 i 250cc).
Darrers temps al Mundial
A partir de Plantilla:MGP decidí de crear la seva pròpia escuderia. Alternà durant aquests darrers anys diferents marques (Honda, Plantilla:Bike, Plantilla:Bike) però sense aconseguir bons resultats, tret d'algun podi i del Campionat d'Europa de 125cc, que guanyà el 1996. Finalment, després de participar al Plantilla:GPM de Plantilla:MGP (el seu Gran Premi número 196), es retirà del Mundial a l'edat de trenta-cinc anys.
El llegat d'Aspar
La seva retirada com a pilot en actiu no comportà l'abandonament del món de la competició: creà i dirigeix des d'aleshores el Mapfre Aspar Racing Team,[3] amb el qual continua encara hores d'ara obtenint grans èxits esportius en totes les categories del Mundial: la temporada Plantilla:MGP, el pilots del seu equip Nico Terol i Bradley Smith acabaren en segon i quart lloc respectivament en 125cc (tots dos amb sengles Aprilia RSA 125), Julián Simón i Mike Di Meglio foren segon i vintè respectivament al de Moto2 (amb sengles Suter-Honda) i Hèctor Barberà fou dotzè a MotoGP a bord d'una Ducati Desmosedici GP10.
D'altra banda, la seva altra principal aportació al món del motociclisme és el Circuit Ricardo Tormo, del qual en fou un dels màxims impulsors i responsables. A títol personal, a banda dels campionats aconseguits ha vist recompensat el seu esforç amb diverses distincions, com ara el nomenament de Fill predilecte d'Alzira, la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu o dues nominacions al Premi Príncep d'Astúries.
Resultats al Mundial de motociclisme
Plantilla:Barem punts MGP 1969-1987 Plantilla:Barem punts MGP 1988-1992 Plantilla:Barem punts MGP 1993-Ara Plantilla:Llegenda taula resultats MGP
Referències
- ↑ «Jorge Martinez» (en {{#invoke:llengua|nom|anglès}}). motogp.com. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ Egea, Alfonso; Ramos, Javier; Izquierdo, Maria Vanessa; Murillo, Juan José; García, Óscar. «Jorge Martínez Aspar (1962-)». A: Fraile, Maria José (Directora). Atlas visual de los deportes. Vol. 5 (en castellà). L'Eliana: Producciones Editoriales Clannad, 2000, p. 53. ISBN 84-95664-05-4.
- ↑ Plantilla:Citar publicació
Enllaços externs
- Campions del món de motociclisme de velocitat espanyols
- Campions del món de motociclisme de velocitat de 125cc
- Campions d'Europa de motociclisme de velocitat
- Campions d'Espanya de motociclisme de velocitat
- Guanyadors valencians de Grans Premis de velocitat
- Pilots de Bultaco
- Pilots de Derbi
- Pilots de JJ Cobas
- Pilots d'Aprilia
- Alzirencs