Josep Francesc Ràfols i Fontanals

Josep Francesc Ràfols i Fontanals (Vilanova i la Geltrú, 1889 - Barcelona, 1965) fou un arquitecte, pintor i historiador de l'art català. Membre del Cercle Artístic de Sant Lluc, fundà amb Josep Llorens i Artigas el grup artístic Agrupació Courbet.

Dedicat més a la teoria que a la pràctica de l'arquitectura, entre les seves realitzacions cal destacar la Casa Méndiz, a Vilanova (1925), així com la seva participació a les obres de la Sagrada Família.

Fou el primer biògraf de Gaudí (Antoni Gaudí, 1928), professor d'Història de l'Art a l'Escola Massana des de la seva fundació fins al 1936, i el primer en ocupar la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya (1956). Igualment fou un dels primers en escriure sobre el Modernisme (El arte modernista catalán, 1943; Modernismo y modernistas, 1949) -el primer estudi complex sobre aquest moviment català- i un dels teòrics de l'arquitectura noucentista a través de la seva obra Arquitectura del Renaixement italià (1926), on el seu estudi sobre Brunelleschi influí en la nova generació d'arquitectes catalans.

Autor també de Pere Blai i l'arquitectura del Renaixement a Catalunya (1934), i El arte romántico en España (1954). El Diccionario Biográfico de Artistas de Cataluña (1951-1954), en tres volums, reeditat posteriorment, és un recull pràcticament exhaustiu d'artistes catalans i font d'obligada consulta. Els seus llibres i els seus papers, èpistolari -com ara lwes cartes que li envià Joan Miró al llarg de tota la vida-, etc. es conserven a la Biblioteca de Catalunya.