Vés al contingut

Josep Franco i Martínez

De Viki.cat
(S'ha redirigit des de: Josep Franco)
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Josep Franco i Martínez és un escriptor, mestre i traductor, nascut a Sueca (Ribera Baixa) el 1955. Josep Franco s'ha especialitzat en la literatura històrica i juvenil, on destaquen, entre d'altre L'últim roder o Vent d'Almansa. Aquesta darrera, narra les aventures del jove Marc Peris durant la guerra de successió.

Biografia

Josep Franco i Martínez naix a Sueca el 3 de març del 1955. Estudia batxillerat a l'institut actualment anomenat Joan Fuster i, posteriorment, va a la Universitat de València a fer magisteri. Els seus estudis denoten clarament la seva passió per l'educació, la llengua i la literatura; treballa de professor i formador d’adults i comença les llicenciatures de Pedagogia i Filologia anglesa. Però més endavant decideix abandonar-ho i s'aboca a l'ofici d'escriure.

A principis dels vuitanta comença a publicar les seves novel·les, que li suposen el reconeixement literari al País Valencià. Calidoscopi (1983) és una de les seves primeres obres, doblement guardonada, amb el Premi Andròmina dels Premis Octubre i el Premi de la Crítica del País Valencià. Tot i que no deixa mai d'escriure novel·la per a adults, comença a endinsar-se en la narrativa infantil i juvenil en el moment en què el valencià assoleix el caràcter de llengua oficial d'ensenyament. El 1986 apareix el que es convertirà en un dels seus llibres més venuts, L’últim roder, una història de bandolerisme valencià que esdevé un autèntic best-seller, amb més de 70.000 exemplars venuts. La novel·la històrica és un dels puntals de la producció de Josep Franco, que situa les accions i els personatges al país que l'ha vist néixer. La trilogia formada per Aldebaran (1988), Calidoscopi i Rapsòdia (1992), presenta la seva visió de la Ribera del Xúquer durant el segle XX i la seva darrera novel·la, Vent d'Almansa (2006), recrea la València dels maulets i els botiflers a principis del XVIII.

Durant aquests anys Franco també s'aboca de ple a l'elaboració de llibres de text, principalment de valencià i també de coneixement del medi. La tasca de pedagog i lingüista la combina amb la de traductor i la de col·laborador a la —"llavors prometedora"— televisió valenciana. Però és sobretot durant els anys noranta, coincidint amb la consolidació de l'editorial Bromera, que comença la seva tasca traductora. Així obre un nou recorregut, un dels més prolífics de la seva trajectòria professional. Per la seva ploma valenciana passen escriptors castellans, francesos, anglesos i gallecs, com ara l'autor de novel·les per a joves Agustín Fernández Paz. També és coautor, amb Isaïes Minetto, de quatre traduccions al català de les novel·les de l'egipci Naguib Mahfuz.

Les seves creacions literàries, més enllà de la novel·lística, abracen també col·laboracions a la premsa, l'elaboració de textos per a exposicions d'artistes valencians, edicions i adaptacions de contes i narracions infantils... Fusterià i lector insaciable de gustos polièdrics, es declara gran amant de satírics com Sterne, dels quals n'agafa l’acidesa i la ironia que fan acte de presència en les seves paraules i escrits.

Hi va fer guións per a la coneguda serie de: L'Alquería Blanca, però després de tindre alguns problemes amb els productors,i ho va deixar.

Compromès amb la seva terra i la seva llengua, Franco se'n manifesta sempre com un gran i obert defensor; les seves obres recuperen el passat de la Ribera i en obres com Això és llarg de contar (2004), una de les seves últimes novel·les, dóna testimoni d’una manera de parlar, de veure i de viure a aquesta terra.

Franco va escriure al diari L'Informatiu la columna setmanal Qui dia passa... entre 2010 i 2012.

Obres

Novel·la
Narrativa breu
Narrativa infantil i juvenil
  • El misteri de l'aigua. València: Gregal, 1985; Barcelona: Columna, 1990.
  • L'últim roder. Alzira: Bromera, 1986.
  • La sal. Barcelona: Empúries, 1988.
  • Ulisses. València: Diputació de València, 1989; Alzira: Bromera, 2000.
  • Quatre històries d'animals. Alzira: Bromera, 1992.

"El Jardí de la Memòria". València, Tabarca, 2013

  • Manuscrit de mossèn Gerra. Alzira: Bromera, 1993.
  • Anàdia, la ciutat submergida. Alzira: Bromera, 1996.
  • 7 parròquies: històries amb nom propi. Andorra: Banca Reig, 2001.
  • El mal. Alzira: Bromera, 2002.
  • Vent d'Almansa. Alzira: Bromera, 2006.
Crítica literària i assaig
  • Catecisme per a agnòstics. València: Eliseu Climent. 3I4, 2006.
Edicions i adaptacions
  • Contes d'Andersen. Alzira: Bromera, 2005.
  • Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell i M. J. de Galba. Alzira: Bromera, 1990.
  • L'Albufera de València', de Joan Fuster. Introducció i notes de Josep Franco. Alzira: Bromera, 1993; València: Bromera. Universitat de València, 2007.
  • Rondalles valencianes. Alzira: Bromera, 2008.
Catàlegs d'exposicions
  • El màgic tanca un cercle. Pintures d'Enric Solbes. Alcoi: Centre Municipal de Cultura, 1985.
  • L'ull. Amb J. Lozano i J. Palacios; pintures d'Enric Solbes. Alzira: Ajuntament d'Alzira. Regidoria de Cultura, 1995.
  • Walz. Setze seguidilles freudianes precedides d'un sonet musilià amb estrambot nietzista, per celebrar l'arribada d'un audaç riberenc al mateix melic d'Europa. Fotògraf: Francesc Vera. València: Railowsky, 1986.0
Llibres de làmines
  • Les ciutats valencianes: guia visual de les nostres terres. Textos: Josep Franco. València: Bancaixa Obra Social, 1998.
  • Las ciudades valencianas: guía visual de nuestras tierras. Textos: Josep Franco. València: Bancaixa Obra Social, 1998.
  • Valencian Towns. Visual Guide to the Valencian Lands. Textos: Josep Franco. València: Bancaixa Obra Social, 1998.
Llibres de text
  • Alimara. Llengua. (Sèrie de llibres de llengua, volums 1, 2 i 4, juntament amb altres autors). Madrid: Santillana, 1992-1993.
  • Baladre. Llengua. (Sèrie de llibres de text llengua valenciana i llibre del mestre de 1r fins a 8è d'EGB, juntament amb altres autors). Madrid: Santillana, 1986-1989.
  • Cresol. Experiències. (Sèrie de llibre de text i guia didàctica, volums 3, 4, i 5, juntament amb altres autors). Madrid: Santillana. Mangold, 1986-1989.
  • Historia de la literatura valenciana. Madrid: Acento, 2002.
  • Valencià. (Sèrie de llibres de text i de programació i didàctica, volums 3, 4 i 5, amb J. Ballester i A. Domingo Escrivà). Madrid: SM, 1993-1994.
  • Valencià. Llengua i literatura. Batxillerat. (Sèrie de llibres de text i de recursos didàctics, volums 1 i 2). Madrid: SM, 2000-2001.
  • Valencià. Llengua i literatura. Secundària. (Sèrie de llibres de text i de recursos didàctics, volums 1, 2, 3 i 4). Madrid: SM, 1996-1999.

Premis

  • Premi de Narrativa Bertomeu Llorens-Premis Vila de Catarroja (1981): Pentangle. Cinc exercicis d'estil.
  • Premi Ciutat de Cullera (1982): La molt estranya vida de Pere Milà.
  • Premi Andròmina de narrativa (1983): Calidoscopi.
  • Premi de la Crítica del País Valencià (1984): Calidoscopi.
  • Premi Tirant lo Blanc (1987): Ulisses.
  • Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil (1988): La sal.
  • Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians (1993): Rapsòdia.
  • Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians (1994): Manuscrit de mossén Gerra.
  • Premi Enric Valor de novel·la (1996): L'enviat.
  • Premi de novel·la Ciutat d'Alzira (1997): Les potències de l'ànima.
  • Premi Laurèdia d’Andorra (2001): 7 parròquies: històries amb nom propi.
  • Premi de novel·la històrica juvenil Far de Cullera (2006): Vent d'Almansa.

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Josep_Franco_i_Martínez&oldid=23121»