Josep Maria Martínez Lozano
Josep Maria Martínez Lozano (Barcelona, 29 de març de 1923 – Llançà, 7 de juny de 2006) fou un pintor i aquarel·lista català especialitzat en els paisatges i les marines.
S'inicià en el món de la pintura de ben jove, quan de seguida es va sentir atret i encuriosit per aquesta faceta de l'art. Format a Llotja, fou deixeble de Ramon Sanvisens i Joaquim Terruella.
Fou a Figueres, l'any 1946, on coneixeria el mestre Ramon Reig, que fou qui l'inicià en l'aquarel·la i li encomanà la passió per aquesta disciplina artística. Exposà per primera vegada el 1951 a la Sala Gaspar de Barcelona i, posteriorment, ho féu també a Itàlia, França, Anglaterra i Bèlgica. El 1975 rebé el Premio Nacional de Acuarela. Més endavant, l'any 1989, amb la donació d'un centenar d'aquarel·les, en gran part seves, crea a Llançà el Museu de l'Aquarel·la.
Terrassa, Montblanc i Llançà són tres poblacions on Martínez Lozano establirà els seus estudis i tindran una gran importància en la seva trajectòria personal i artística.
Al llarg de la seva carrera, fou guardonat amb molts premis i distincions, entre els quals cal destacar el seu nomenament com a membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (2004) o com a president honorari de l'Agupació d'Aquarel·listes de Catalunya.
El gener del 2006, l'Ajuntament de Terrassa el nomenà fill adoptiu de la ciutat en una cerimònia que, sense saber-ho, seria l'últim acte al qual assistiria. El 7 de juny de 2006 moria a causa d'una malaltia a la seva casa de Llançà, acompanyat per la família.
Bibliografia
- Josep Boix.Martínez Lozano: 25 anys a Terrassa (esbós biogràfic).Terrassa: 1989. Pròleg de Manuel Royes.
- Juan Manuel Lumbreras. La acuarela española del siglo XX. Bilbao: 2000. Fundación BBVA. 2000.