Josep Verde i Aldea
| Josep Verde i Aldea | |
|---|---|
| Naixement | 1928 Granollers, Vallès Oriental |
| Partit polític | PSC |
| Professió | Advocat |
Josep Verde i Aldea (Granollers, Vallès Oriental 1928) és un polític socialista català. Com a parlamentari va se membre de la "Comissió dels Vint" que redactà l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.
Inicis
Neix a Granollers, Vallès Oriental l'any 1929. Fill d'un carabiner d'origen sorià destinat a Portbou que fou degradat pel franquisme per la seva fidelitat a la república. Durant la guerra civil espanyola fou enviat a França per evitar-li els bombardejos.
Trajectòria durant el franquisme[1]
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i destacà per la seva activitat dins del catolicisme progressista. El 1969 serà un dels fundadors del Grup Cristià de Defensa i Promoció dels Drets Humans i serà membre actiu de Justícia i Pau. Com a advocat defensà sovint acusats davant el Tribunal d'Ordre Públic. Va ser, també, professor de l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona ICESB
El 1974 es va integrar en el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya [2], que transformat després en PSC-Reagrupament, del qual fou secretari general a la mort de Josep Pallach el 1977.
L'etapa democràtica[3]
A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escolli diputat dins del Pacte Democràtic per Catalunya. La reflexió sobre els mals resultats obtinguts pel seu partit dins la coalició (4 diputats i cap senador) feu que fos un dels impulsors de la unitat socialista a Catalunya, i afavorí la incorporació del seu partit en el nou Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) (1978). L'any 1978 va se membre de la Comissió dels Vint que redactà al parador de Sau, Masies de Roda l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.
Ha estat secretari de relacions polítiques de la Comissió Executiva i del Consell Nacional del PSC. El 1978, fou elegit diputat al Congrés per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1979 i 1982, on ocupà una de les vicepresidències del Congrés de diputats.
Presidir l'any 1984 l'Institut de Drets Humans de Catalunya. La seva vocació europeista el portaren a ser membre del Consell d'Europa del 1979-1986, i al càrrec de vicepresident de l'Assemblea del Consell d'Europa del 1983 al 1986. El 1986 fou escollit diputat al Parlament Europeu, del qual ha estat vicepresident del 1992 al 1999. Fou membre destacat dela Delegació del Parlament Europeu en els estats de l'antiga URSS. Fou membre també del Buró de la "Unió de Partits Socialistes de la Unió Europea".
Ha estat president del Consell Català del Moviment Europeu (2000-2006).
L'any 2011 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya com a reconeixement a la tasca dels primers diputats catalans al Parlament Europeu.[4]
Referències
- ↑ Article de Andreu Mayayo Els parlamentaris (i la parlamentària de la "Comissió dels vint" al monogràfic "Vint anys de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Balanç i perspectives". Revista "Idees" 1999
- ↑ Llibre de Glòria Rubiol "Josep Pallach i el Reagrupament" Barcelona 1995
- ↑ Andreu Mayayo 1999 pàgina 53
- ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 15 entitats». Sala de premsa del web de la Generalitat de Catalunya, 12-04-2011. [Consulta: 12 abril 2011].
Obres seleccionades
- "Los derechos humanos i las Comunidades Europeas" Funadción Pablo Iglesias (Madrid (1989)
- "Tractats i Constitucions per a Europa de 1945-2004" Edit. Mediterrània (Barcelona, 2007)
- "Petita història de la vida associativa a Canovelles"Edit. Mediterrània (Barcelona, 2001)
Enllaços externs
.svg)