Joventut Valencianista

Joventut Valencianista (JV) fou el primer grup obertament nacionalista del País Valencià, fundat el 1908 per sectors escindits de València Nova, dirigits per Miquel Duran de València, Marià Ferrandis i Agulló, Salvador Ferrandis i Luna, Enric Navarro i Borràs, Adolf Pizcueta i Alonso, Vicent Tomàs i Martí, Ignasi Villalonga i Villalba, Eduard Martínez-Sabater i Seguí i Jacint Maria Mustieles i Perales de Verdonces. Intentà valencianitzar els partits polítics existents, però fracassà. El 1914 va fer públic el seu programa on exigeix l'autonomia política i administrativa pel País Valencià, ensenyament gratuït i obligatori i instauració d'un servei militar voluntari, postulació del crèdit agrícola, i rebaixes de les tarifes ferroviàries i marítimes. Fou dissolt durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera i molts dels seus membres es passaren el 1933 a l'Esquerra Republicana del País Valencià.

Segona època

En gener de 1992 seria refundat, entre d'altres, per joves provinents del sector nacionalista de Joventut Nacionalista Valenciana, les joventuts del partit regionalista Unió Valenciana. Tot i que a desembre de 1992 el president de les Joventuts d'Unió Valenciana, entregaria a Carmel Roda com representant de l'entitat un premi en reconeixement de la seua activitat, en 1994 dirigents provinents d'aquell partit (amb Vicent Flor al capdavant) serien expulsats d'Unió Valenciana per portar a terme una política nacionalista, sobiranista i dialogant amb els sectors fusteranistes del nacionalisme valencià. L'aleshores president del partit Vicent González Lizondo va dir d'ells que eren la Herri Batasuna valenciana. Açò va significar la pràctica desaparició de les Joventuts d'Unió Valenciana.

Amb l'arribada d'Hèctor Villalba a la presidència d'Unió Valenciana, es va produir un acostament entre el partit i la Joventut Valencianista, si be mai serien readmesos. Al congrés de Piles, es van defensar dos ponències, una defensada per Vicent Flor, Lluís Bertomeu i Vicent Forment, que guanyaria i que defensava una convergència amb altres sectors nacionalistes valencians, i altra, defensada per Felip Bens i Andreu Tintorer, defensant que el grup no devia encetar encara eixe procés.

L'any 2000, La Joventut Valencianista es trencaria quan Lluís Bertomeu ingressa al Partit Popular. Pel que fa a altres membres de l'organització, gent com Vicent Flor, Natxo Bellido, Clara Ferrando o Vicent Forment, entrarien al BLOC Nacionalista Valencià (també Pere Palés, que l'abandonaria poc després) mentre que Felip Bens i Andreu Tintorer es dedicarien a tasques en l'àmbit de la cultura, des de posicions properes al secessionisme lingüístic. La majoria de membres no formaria part de cap partit polític.