Vés al contingut

Joventut Valencianista

De Viki.cat
(S'ha redirigit des de: Joventuts Valencianistes)

Joventut Valencianista (JV) fou el primer grup obertament nacionalista del País Valencià, fundat el 1908[1] per sectors escindits de València Nova,[2] dirigits per Miquel Duran de València, Marià Ferrandis i Agulló, Salvador Ferrandis i Luna, Enric Navarro i Borràs, Adolf Pizcueta i Alonso, Vicent Tomàs i Martí, Ignasi Villalonga i Villalba, Eduard Martínez-Sabater i Seguí i Jacint Maria Mustieles i Perales de Verdonces. Intentà valencianitzar els partits polítics existents, però fracassà. El 1914 va fer públic el seu programa on exigeix l'autonomia política i administrativa pel País Valencià, ensenyament gratuït i obligatori i instauració d'un servei militar voluntari, postulació del crèdit agrícola, i rebaixes de les tarifes ferroviàries i marítimes. Fou dissolt durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera i molts dels seus membres es passaren el 1933 a l'Esquerra Republicana del País Valencià.

Segona època

En gener de 1992 seria refundat,[2] entre d'altres, per joves provinents del sector nacionalista de Joventut Nacionalista Valenciana, les joventuts del partit regionalista Unió Valenciana. Tot i que a desembre de 1992 el president de les Joventuts d'Unió Valenciana, entregaria a Carmel Roda com representant de l'entitat un premi en reconeixement de la seua activitat,[3] en 1994[4] dirigents provinents d'aquell partit (amb Vicent Flor al capdavant) serien expulsats d'Unió Valenciana per portar a terme una política nacionalista, sobiranista i dialogant amb els sectors fusteranistes del nacionalisme valencià. L'aleshores president del partit Vicent González Lizondo va dir d'ells que eren la Herri Batasuna valenciana.[5] Açò va significar la pràctica desaparició de les Joventuts d'Unió Valenciana.

Amb l'arribada d'Hèctor Villalba a la presidència d'Unió Valenciana, es va produir un acostament entre el partit i la Joventut Valencianista, si be mai serien readmesos.[4] Al congrés de Piles, es van defensar dos ponències, una defensada per Vicent Flor, Lluís Bertomeu i Vicent Forment, que guanyaria i que defensava una convergència amb altres sectors nacionalistes valencians, i altra, defensada per Felip Bens i Andreu Tintorer, defensant que el grup no devia encetar encara eixe procés.[6]

L'any 2000, La Joventut Valencianista es trencaria quan Lluís Bertomeu ingressa al Partit Popular.[4] Pel que fa a altres membres de l'organització, gent com Vicent Flor, Natxo Bellido, Clara Ferrando[7] o Vicent Forment, entrarien al BLOC Nacionalista Valencià (també Pere Palés, que l'abandonaria poc després)[8] mentre que Felip Bens i Andreu Tintorer es dedicarien a tasques en l'àmbit de la cultura, des de posicions properes al secessionisme lingüístic. La majoria de membres no formaria part de cap partit polític.

Referències

  1. ↑ Cucó Giner, Alfons. El valencianisme polític: 1874-1939. Editorial Afers, 1999. ISBN 8486574730. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Lluís Bertomeu i Josep Miquel Bisbal i Sanç en Cap a una Valencia Lliure, Joventut Valencianista, 1994. pg.101, ISBN:84-604-7499-2
  3. ↑ Lluís Bertomeu i Josep Miquel Bisbal i Sanç en Cap a una Valencia Lliure, Joventut Valencianista, 1994. pg.109, ISBN:84-604-7499-2
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Una treintena de miembros de Joventut Valencianista anuncia su inminente ingreso en el Partido Popular notícia a El País del 16 de febrer de 2000 (castellà)
  5. ↑ Vicent Flor: "Als seus ulls sóc un ‘catalanista’ però també un traïdor" notícia a Full Quatre del 11 d'abril 2012
  6. ↑ Entrevista a Felip Bens a Valencianisme.com del 21 de març de 2003
  7. ↑ Clara Ferrando, portaveu del Centre d'Actuació Valencianista entrevista a Valencianisme.com del 27 de juliol de 2010
  8. ↑ Entrevista amb Palés al web Valencianisme.com [Consulta: 15 d'agost de 2011]