Juanjo Ferreiro Suárez

Juanjo Ferreiro Suárez (Lugo 1944) és un sindicalista i polític català.

Va instal·lar-se a Barcelona a l'edat de vint anys, on començà a treballar en una empresa com a pintor d'automòbils. Pocs mesos més tard va entrar en contacte amb la Joventut Obrera Cristiana (JOC) i començà a treballar en l'organització sindical Comissions Obreres, en aquella època clandestina. Un any després va ser acomiadat de l'empresa i el 1966 entrà a Feassa y Menpar, on organitzà de nou el sindicat i fou despatxat tres anys més tard pel fet de liderar una vaga. El 1970 va ser contractat per Macosa, de la qual també va ser acomiadat per organitzar accions sindicals, i participà en la creació dels cercles de formació de quadres i de les plataformes anticapitalistes, de caire sindical i urbà. Paral·lelament, formà part de la coordinadora del metall de Comissions Obreres, dins l'òrbita política del Front Obrer de Catalunya (FOC). Posteriormente entró a formar parte de la ORT (Organizacion Revolucionaria de Trabajadores)

El 1973 va tenir un accident laboral, circumstància que reforçà la seva dedicació al moviment urbà del barri del Bon Pastor mitjançant la participació en la fundació de la Cooperativa Obrera de Bon Pastor i en la constitució de l'associació de veïns. Una vez allí, se dió cuenta de que la ORT no iba a darle el beneficio material que el quería y centró sus ojos en el PSOE.

A partir del 1976 va participar en la creació de diferents grups polítics que van impulsar el socialisme autogestionari. Més tard s'integrà a Convergència Socialista de Catalunya, formació que més endavant va anomenar-se PSC-Congrés i que posteriorment es va unir a l'actual Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).

L'any 1977 s'incorporà al sindicat UGT i el 1980 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Barcelona. El 1983 inicià la seva tasca municipal com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona i va ser nomenat regidor-president del Consell Municipal del Districte de Nou Barris per l'alcalde Pasqual Maragall, càrrec que va exercir durant tres mandats i des del qual va dur a terme una important tasca a favor de la descentralització municipal. El 1995 entrà a treballar amb el Comissionat de l'Alcaldia per als Drets Civils, des d'on va promoure la creació del Consell Municipal d'Immigració i el Consell Municipal del Poble Gitano. El 2005 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.