Kharpurt

Kharpurt o Khartpurt fou una fortalesa d'Armènia a l'Anzitene o Hanzith que després fou seu d'un petit emirat. Estava situada sobre una roca (pert en armeni) de 350 metres a la plana de Khanzit.

Els armenis li deien Andzit (Antzith o Handzith). El àrabs li van dir Hisn Zayt (si be de vegades s'esmenta erròniament com Hisn Ziyad), els llatins Castellum Ziata (Ammià Marcel·lí), i els turcs Khartpert o Khartpurt (i erròniament Kharput). Els francs a les croades li van dir Quart-Pierre

La primera vegada que apareix a la història fou el 978 quant pertanyia a Bardas Skleros i s'hi va refugiar l'hamdànida Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan al-Ghadanfar expulsat de Mosul. Fou bizantina fins a la invasió seljúcida i vers el 1100 estava en mans d'un amir anomenat Djubuk, del que, un temps després, va passar als ortúkides o artúkides.

L'ortúkida Balak Nasr al-Dawla hi va tenir presoners a Jocelin d'Comtat d'Edessa i Balduí II de Jerusalem.

Amb la partició del dominis ortúkides, Kharpurt va correspondre a Rukn al-Dawla Daud de Hisn Kayfa i mes tard (1185) Kharpurt va formar una branca separada encapçalada per Nizam al-Din Ibrahim, al que va seguir el seu fill Khidr i el fill d'aquest Nur al-Din Artuk Shah.

El 1234 l'aiúbida Al-Kamil va fer una expedició contra el soldà del Soldanat Seljúcida de Rüm i va annexar Kharpurt.

Després va pertànyer als Eretnaoğulları, a Dhu l-Kadr, als Ak Koyunlu, als safàvides, i el 1515 fou ocupada pels otomans. El governador no es va instal·lar a la fortalesa sinó a la vila de Mezere rebatejada Mamurat al-Aziz, que després fou el nom de tota la província. El 1940 només tenia 2.095 habitants.

Emirs de Kharpurt

Çubukoğulları

Djubuk (Çubuk) vers 1085-1092
Mehmed 1092-1113

Ortúquides

Balak Nasr al Dawla 1113-1124
Daud Rukn al-Dawla de Hisn Kayfa 1124-1144
Kara Arslan de Hisn Kayfa 1144-1164
Muhammad Nur al-Din de Hisn Kayfa 1164-?
Ibrahim Nizam al-Din
Khidr
Artukshah Nur al-Din ?-1234

Bibliografia

Claude Cahen, Diyar Bakr au temps des premiers Urtukides, 1935