Crac de Moab
El Crac de Moab o Crac dels Moabites fou un important castell croat a la vora de la moderna població d'al-Karak, a un turó d'uns 1000 metres. Va substituir al Crac de Montreal, més al sud que els croats feien servir com a capital d'una baronia del regne de Jerusalem. Vegeu Senyoria de Transjordània.
La fortalesa fou iniciada el 1142[1] per Payen o Payan, antic cambrer del rei Folc de Jerusalem i segon senyor de Transjordània. Els francs l'anomenaven Petra deserti perquè hi situaven l'antiga Petra nabatea molt més al sud, i també Crac de Moab o dels Moabites. La plaça dominava el camí dels peregrins des de Damasc i el dels caravanes entre Síria i Egipte. Sota Reinald de Chatillon va representar una greu amenaça pels musulmans quan va llençar una expedició cap al Mar Roig, que finalment va fracassar.[1]
El zengita Nur al-Din primer (1170) i després Saladí la van assetjar; el 1188 es va rendir a causa de la fam al germà de Saladí, el futur al-Adil I.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Regan, Geoffrey. Saladin and the Fall of Jerusalem (en anglès). Routledge, 1987, p.79. ISBN 0709942087.
Bibliografia
- Kennedy, Hugh (2000). Crusader Castles. Cambridge University Press. ISBN 0-521-79913-9.