Cutzovalacs
Cutzovalacs ('kutzovalacs) és el nom donat a Grècia als aromanesos on també són anomenats vlacs (nom genèric amb connotacions despectives) però més generalment cutzovalacs (kutzovalacs) o koutsovlachoi; també tenen noms de identificació regional com arvanitvlachoi, sarkatsani (sarakatsan), karagounides i tsintsar; aquest darrer nom, utilitzat també a Sèrbia, és exclusiu per als aromanesos de Tessàlia.
Grècia no reconeix els aromanesos o cutzovalacs com a minoria i els considera grecs d'ètnia i llatins de llengua. Els Cutzovalacs son unes 700.000 persones.[1] Unes 100.000 persones almenys parlen l'aromanès de fet però en el cens de 1951 només 25.000 persones van declarar ser-ne parlants, tot i que s'ha de tenir en compte la forta repressió de l'època durant la guerra civil. La població aromanesa es concentra a les muntanyes Pindos i a les zones muntanyoses de l'Epir, Tessàlia i Macedònia. Una gran fira aromana es fa cada any al poble de Veria.
Durant la II Guerra Mundial un principat autònom de Pindo fou constituït pel feixista aromanès Alcibíades Diamandi de Samarina, teòricament abraçant Epir, Macedònia i Tessàlia, amb Diamandi como príncep i un aromanès con a cap de la Legió Romana, l'exèrcit dels vlacs feixistes. La bandera d'aquest principat fou la que havia estat dissenyada el 1863 per la Tribàlia formada per cinc franges horitzontals (vermell, groc, blau, groc, negre) però amb les lletres SPQR (Senatus Populus Que Romanus) escrites en blanc a la franja blava.