L'estaca

L'estaca és una cançó composta pel cantautor català Lluís Llach el 1968.

Aquesta cançó, que s'ha traduït a diversos idiomes, ha arribat a popularitzar-se tant que en molts llocs es considera autòctona. Va ser composta en plena dictadura del General Franco i és una crida a la unitat d'acció per a alliberar-se dels lligaments d'aquella dictadura, per aconseguir la llibertat. S'ha convertit en un símbol de la lluita per la llibertat. Se n'han arribat a enregistrar més de cinquanta versions, en occità, francès, èuscar, alemany, cors, entre d'altres.

Com a fet curiós i representatiu alhora de la seva popularitat arreu d'Europa, és que el sindicat polonès Solidarność (Solidaritat) adoptà L'Estaca com a himne propi, i ha estat triada com a himne oficiós pel club de rugbi perpinyanès USAP i com a himne de la Revolució de Tunísia del 2011.

Lletra de la cançó

A la lletra explica, mitjançant la metàfora del lligament a una estaca, el treball per la llibertat.

La situació és una conversa que mantenen en un portal a trenc d'alba, on l'avi Siset pregunta el personatge principal, "No veus l'estaca a on estem tots lligats? Si no podem desfer-la mai no podrem caminar."; i li dóna la indicació que l'única forma d'alliberar-se'n és mitjançant l'acció conjunta: "Si estirem tots, ella caurà, si jo estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar." El 1985, Lluís Llach va cantar aquesta cançó al camp del barça.

Piano al Mas Pi a Verges, on Lluís Llach va compondre L'Estaca

La lluita per l'alliberament és dura, no para, no té descans... la recuperació del mal infligit pels tirans es realitza en cada pausa, això queda reflectit a: "Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant, i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran. ."

La idea de la conscienciació col·lectiva per a aconseguir la llibertat, per continuar en la lluita es comunica en els últims versos. Una vegada mort l'avi Siset, el protagonista és l'encarregat d'anar comunicant l'esperit d'unitat en la lluita per la llibertat a les noves generacions, amb la nova estrofa: "I mentre passen els nous vailets, estiro el coll per cantar el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar."

Com a curiositat, quan Llach compongué la lletra utilitzà columna en lloc d'estaca. Fou en les revisions posteriors de la lletra que es va suggerir canviar columna per estaca.

L'avi Siset

L'avi siset, el personatge emblemàtic de la cançó, s'inspira en el tortellanenc Narcís Llansa i Tubau, també conegut com a avi Llansa, vell Llansa o Siset Llansa, va ser el barber de la localitat de Besalú. Narcís Llansa va ser republicà, catalanista i anticlerical i va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Besalú per ERC quan es proclamà la Segona República l'any 1931. Durant la postguerra, va ser obligat per les forces franquistes a netejar l'església i fins i tot a assistir a les misses, encara que ell no hi havia assistit mai fins aquell moment al·legant que el diumenge era el dia de més volum de feina a la barberia.

A partir de principis dels anys seixanta, en Siset passà els estius a casa de la seva filla a Verges. Seria en aquesta localitat on coneixeria l'encara adolescent Lluís Llach, amic del seu nét, Ponç Feliu, on jugaven plegats al joc de la botifarra. Llach i l'avi Siset compartiren també molts dies de pesca al riu Ter on Narcís Llansa va obrir els ulls al jove Llach sobre el franquisme, que trencaven els esquemes que li havien inculcat tant a casa com a l'escola. Llach explica en el pròleg del llibre L'Avi Siset que «Siset em parlava sempre amb una mirada ferma i uns ulls lluminosos de bona persona». Va ser l'any 1968 quan Llach escrigué l'estaca inspirant-se en les converses que havia tingut amb Siset en el despertar de l'adolescència.

Versions

El cantant francès Marc Ogeret en va fer una versió amb el nom de "L'Estaque", mentre que Marc Robine en feu una versió que anomenà Le Pieu. El grup I Chjami Aghjalesi en va fer una versió en cors amb el títol de A Catena.

Zebda canta una versió de la cançó en l'àlbum Motivés 1998 que és un recull de cançons de caràcter revolucionari o de resistència. També han fet versions de la cançó el grup Femmouzes T (àlbum Tripopular, 2005), i Jean-Bernard Plantevin en el seu àlbum Cigalejado (2007).

Mury (Murs) és una cançó protesta escrita pel polonès Jacek Kaczmarski el 1978, basada en L'estaca.

El cantautor basc Gorka Knörr en va fer una versió en basc amb el nom de "Agure Zaharra" ("El Vell Ancià"). El grup de ska basc "Betagarri" va fer una nova versió en el seu disc "Zuzenena".

L'abril de 1995 apareix publicada al disc Materiale Resistente, editat per commemorar el 50è aniversari de l'alliberament d'Itàlia del feixisme, amb el títol de "Lou Pal" interpretada pel grup italià Lou Dalfin.