Línia Barcelona-Girona-Portbou
| Recorregut | Estació de França - Cervera de la Marenda | |||
|---|---|---|---|---|
| Coordenades | ||||
| Inici | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:Plantilla:Puntdecimal|N|Plantilla:Puntdecimal|E | name=Estació de França}} | ||
| Final | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:Plantilla:Puntdecimal|N|Plantilla:Puntdecimal|E | name=Estació de Cervera de la Marenda}} | ||
| Propietat | Adif | |||
| Ample ferroviari | 1.668 mm | |||
|
| ||||
Plantilla:Línia Barcelona-Granollers-Girona-Figueres-Portbou La línia Barcelona-Girona-Portbou o línia Barcelona-França és una línia de ferrocarril catalana propietat de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) que connecta Barcelona amb la frontera hispanofrancesa a Portbou/Cervera de la Marenda passant per l'interior de Catalunya. La línia comença a l'Estació de França i acababa a l'estació de Cervera de la Marenda a la Catalunya Nord.
La línia és d'ample ibèric i doble via i els serveis que transcorren per la línia són de rodalia, regional i/o mercaderia.
Característiques generals
La línia és d'ample ibèric i es va adaptar el tram Girona-Vilamalla a l'ample mixt amb tercer carril.[1] La línia comunica Barcelona amb Cervera de la Marenda, a la Catalunya Nord, passant per Granollers, Sant Celoni, Girona, Figueres i Portbou. A Barcelona la línia es va soterrar a l'estació del Clot - Aragó i al ramal de Glòries per accedir a l'estació terminal, l'Estació de França.
Disposa de connexions amb altres línies a Portbou on a través d'un intercanviador d'ample els trens connecten amb la línia francesa; entre Vilamalla i Figueres per connectar amb l'estació de Figueres Vilafant de la LAV Barcelona - Frontera Francesa; a Maçanet-Massanes on finalitza la línia Barcelona - Mataró - Maçanet Massanes; entre Sant Andreu Comtal i Montcada i Reixac amb el ramal de les aigües per enllaçar amb la línia de Manresa i/o de Ripoll; entre la Sagrera i Sant Andreu Comtal amb el ramal Besòs, fi de la línia del Maresme a Barcelona; i el túnel de plaça Catalunya i el ramal de Glòries per accedir al túnel d'Aragó.
Serveis ferroviaris
Actualment circulen per aquesta línia serveis de rodalia de Barcelona i regionals de Rodalies de Catalunya i serveis de llarga distància. A més dels indicats a la taula també transcorren molt parcialment per la línia els següents serveis: R2 Sud entre l'Estació de França i la bifurcació del ramal de Glòries cap al túnel d'Aragó; i serveis regionals amb inici o final a Sant Andreu Comtal fins a la bifurcació per enllaçar amb el túnel d'Aragó cap a Passeig de Gràcia, com els R13, R14, R15, R16 i Ca6.
| Servei | Terminal servei | Inici de la línia | Fi de la línia | Terminal servei |
|---|---|---|---|---|
 |
Castelldefels | El Clot - Aragó | - | Granollers Centre |
 |
Aeroport | - | Maçanet-Massanes | |
 |
Barcelona-Sants | Cervera de la Marenda | ||
| Es marca l'inici i principi de la línia i la terminal del servei, fora o dins de la línia. | ||||
Història
El 23 de juliol de 1854 es va atorgar la concessió del ferrocarril de Barcelona a Granollers, per iniciativa dels germans Girona i Clavé i cia., a la Camins de Ferro de Barcelona a Granollers que va inaugurar la línia el 23 de juliol de 1854.[2]
La línia va ser construida en diferents trams:
- Barcelona - Granollers (1854): construït per la companyia de Camins de Ferro de Barcelona a Granollers.
- Granollers - Empalme (Maçanet-Massanes, 1861): on la línia Barcelona - Mataró - Maçanet Massanes s'unia a la de Granollers per seguir cap a Girona.
- Empalme - Girona: construït per Camins de Ferro de Barcelona a Girona (més tard anomenada Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres) fusió de la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró i Camins de Ferro de Barcelona a Granollers.
- Girona - Figueres - França: construït per Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França fusió de l'anterior (Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres i Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona).
A Barcelona es va construir la segona estació terminal de ferrocarril, després de la línia de Mataró, dins del recinte murallat en un terreny que limitava amb el carrer d'Ocata a prop de la Duana i la plaça del Palau. Antigament anomenada estació de Granollers, fou substituïda posteriorment per l'Estació de França.[2]
Antecedents
Els antecedents de la línia es troben en l'intent de crear un ferrocarril de Barcelona a Granollers per part de Girona Hnos., Clavé y Cia., Josep Maria Serra, Manuel de Lerena i Compte y Cia. a través de l'adquisició de la concessió de la línia de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses. La compra no va fructificar però el mateix dia que caducava la concessió de la línia de Sant Joan de les Abadesses el govern va atorgar a la casa de Girona la realització de la línia de Barcelona a Granollers.[3]
Unió amb la línia de la costa
El 1857 es va concedir a les empreses de les línies de Granollers i de Mataró la prolongació de les línies fins a un punt comú a prop d'Hostalric i la construcció conjunta fins a Girona, Figueres i França.[4]
Referències
- ↑ «Propuesta de tercer carril entre el puerto de Tarragona y el nudo de Castellbisbal» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). Vía Libre, {{#invoke:data|data_format|4 de maig de 2012|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ 2,0 2,1 Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, {{#invoke:data|data_format|1 d'agost de 2005|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ Pascual 1999, pàg. 68.
- ↑ Pascual 1999, pàg. 208.
Bibliografia
- Pascual, Pere. Los caminos de la era industrial: la construcción y financiación de la red ferroviaria catalana, 1843-1898. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 1999. ISBN 8483381206.
Vegeu també
| |||||
{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:Plantilla:Puntdecimal|N|Plantilla:Puntdecimal|E|region:ES-CA_dim:162km|primary|name=}}