Vés al contingut

Línia Barcelona-Girona-Portbou

De Viki.cat
(S'ha redirigit des de: Línia de Girona)
Recorregut Estació de França - Cervera de la Marenda
Coordenades
Inici  {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:Plantilla:Puntdecimal|N|Plantilla:Puntdecimal|E name=Estació de França}}
Final  {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:Plantilla:Puntdecimal|N|Plantilla:Puntdecimal|E name=Estació de Cervera de la Marenda}}
Propietat Adif
Ample ferroviari 1.668 mm

Plantilla:Línia Barcelona-Granollers-Girona-Figueres-Portbou La línia Barcelona-Girona-Portbou o línia Barcelona-França és una línia de ferrocarril catalana propietat de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) que connecta Barcelona amb la frontera hispanofrancesa a Portbou/Cervera de la Marenda passant per l'interior de Catalunya. La línia comença a l'Estació de França i acababa a l'estació de Cervera de la Marenda a la Catalunya Nord.

La línia és d'ample ibèric i doble via i els serveis que transcorren per la línia són de rodalia, regional i/o mercaderia.

Característiques generals

La línia és d'ample ibèric i es va adaptar el tram Girona-Vilamalla a l'ample mixt amb tercer carril.[1] La línia comunica Barcelona amb Cervera de la Marenda, a la Catalunya Nord, passant per Granollers, Sant Celoni, Girona, Figueres i Portbou. A Barcelona la línia es va soterrar a l'estació del Clot - Aragó i al ramal de Glòries per accedir a l'estació terminal, l'Estació de França.

Disposa de connexions amb altres línies a Portbou on a través d'un intercanviador d'ample els trens connecten amb la línia francesa; entre Vilamalla i Figueres per connectar amb l'estació de Figueres Vilafant de la LAV Barcelona - Frontera Francesa; a Maçanet-Massanes on finalitza la línia Barcelona - Mataró - Maçanet Massanes; entre Sant Andreu Comtal i Montcada i Reixac amb el ramal de les aigües per enllaçar amb la línia de Manresa i/o de Ripoll; entre la Sagrera i Sant Andreu Comtal amb el ramal Besòs, fi de la línia del Maresme a Barcelona; i el túnel de plaça Catalunya i el ramal de Glòries per accedir al túnel d'Aragó.

Serveis ferroviaris

Actualment circulen per aquesta línia serveis de rodalia de Barcelona i regionals de Rodalies de Catalunya i serveis de llarga distància. A més dels indicats a la taula també transcorren molt parcialment per la línia els següents serveis: R2 Sud entre l'Estació de França i la bifurcació del ramal de Glòries cap al túnel d'Aragó; i serveis regionals amb inici o final a Sant Andreu Comtal fins a la bifurcació per enllaçar amb el túnel d'Aragó cap a Passeig de Gràcia, com els R13, R14, R15, R16 i Ca6.

Serveis que transcorren per la línia
Servei Terminal servei Inici de la línia Fi de la línia Terminal servei
Castelldefels El Clot - Aragó - Granollers Centre
Aeroport - Maçanet-Massanes
Barcelona-Sants Cervera de la Marenda
Es marca l'inici i principi de la línia i la terminal del servei, fora o dins de la línia.

Història

El 23 de juliol de 1854 es va atorgar la concessió del ferrocarril de Barcelona a Granollers, per iniciativa dels germans Girona i Clavé i cia., a la Camins de Ferro de Barcelona a Granollers que va inaugurar la línia el 23 de juliol de 1854.[2]

La línia va ser construida en diferents trams:

A Barcelona es va construir la segona estació terminal de ferrocarril, després de la línia de Mataró, dins del recinte murallat en un terreny que limitava amb el carrer d'Ocata a prop de la Duana i la plaça del Palau. Antigament anomenada estació de Granollers, fou substituïda posteriorment per l'Estació de França.[2]

Antecedents

Els antecedents de la línia es troben en l'intent de crear un ferrocarril de Barcelona a Granollers per part de Girona Hnos., Clavé y Cia., Josep Maria Serra, Manuel de Lerena i Compte y Cia. a través de l'adquisició de la concessió de la línia de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses. La compra no va fructificar però el mateix dia que caducava la concessió de la línia de Sant Joan de les Abadesses el govern va atorgar a la casa de Girona la realització de la línia de Barcelona a Granollers.[3]

Unió amb la línia de la costa

El 1857 es va concedir a les empreses de les línies de Granollers i de Mataró la prolongació de les línies fins a un punt comú a prop d'Hostalric i la construcció conjunta fins a Girona, Figueres i França.[4]

Referències

  1. «Propuesta de tercer carril entre el puerto de Tarragona y el nudo de Castellbisbal» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). Vía Libre, {{#invoke:data|data_format|4 de maig de 2012|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  2. 2,0 2,1 Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, {{#invoke:data|data_format|1 d'agost de 2005|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  3. Pascual 1999, pàg. 68.
  4. Pascual 1999, pàg. 208.

Bibliografia

  • Pascual, Pere. Los caminos de la era industrial: la construcción y financiación de la red ferroviaria catalana, 1843-1898. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 1999. ISBN 8483381206. 

Vegeu també

Plantilla:Sister


{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:Plantilla:Puntdecimal|N|Plantilla:Puntdecimal|E|region:ES-CA_dim:162km|primary|name=}}