Las Eisiás de Taiac
| |||
Q17334923  | |||
|---|---|---|---|
| Q1071 | |||
| Q190200 | 74 | ||
| Q22975498 | |||
| P281 | 24620 | ||
Las Eisiás de Taiac[1], o Las Aisiás de Taiac e Siruèlh (en francès Les Eyzies-de-Tayac-Sireuil) és un municipi del sarladès (Guiena, Occitània), al departament de Dordonya i a la regió d'Aquitània. Té 37,44 km² i 909 habitants (1999).
Evolució demogràfica
| 1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 917 | 1004 | 886 | 858 | 853 | 909 | 839 |
| Nombre des del 1962 | ||||||
Història
És cèlebre pels jaciments i les coves prehistòriques que hi han estat trobats des de les excavacions començades el 1862 per Édouard Lartet.[2] Els jaciments més importants són els de Cròs Manhon, La Mota, descobert el 1894, on hom pot seguir l'evolució del gravat rupestre des de les representacions zoomòrfiques fins a les geomètriques, L'Aujariá Bassa, descobert el 1872, on hom trobà l'anomenada Venus Impúdica. Les coves principals són les de Las Combarèlas i la Font-de-Gaume, centres molt importants de la Pintura rupestre.
Administració
| Període | Identitat | Partit |
|---|---|---|
| 1995- | Philippe Lagarde |
Referències
- ↑ «Las Eisiás de Taiac». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Esculies, Joan «L'obra mestra de l'art prehistòric». Sàpiens [Barcelona], núm. 68, 6-2008, p. 63. ISSN: 1695-2014.
.svg){kind=small}
