Lina Richarte i Corretgé
Lina Richarte i Corretgé (Barcelona, 1921 - Barcelona, 7 d'agost de 2002[1]) fou una soprano catalana.
Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Es destacà com a cantant de lieder d'extens repertori i com a cantant d'òpera. El 1947 debutà al Liceu de Barcelona amb el personatge de l'Amor de l'Orfeu i Eurídice de Gluck, al costat de la mítica Ebe Stignani.[2] El 1952 hi estrenà Soledad, de Joan Manén. El 1953 hi cantà Canigó, d'Antoni Massana, que més tard enregistrà. Hi estrenà també Maria Egiziaca de Respighi (1957), Amunt! d'Altisent (1959) i La cabeza del dragón (1960) de Ricard Lamote de Grignon.[3]
Molt aviat va demostrar les seves possibilitats amb la Donna Elvira de Don Giovanni al costat de noms molt il·lustres: Gino Bechi, Cesare Valletti i Tancredi Pasera, i va prosseguir els seus èxits amb la Liù de Turandot, la Nedda de Pagliacci i la Matilde de Guillaume Tell (1959) en una representació històrica amb Giuseppe Taddei i Mario Filippeschi. La seva última actuació al Liceu va ser desembre de 1961 amb la Nedda de Pagliacci. A partir de llavors es dedicà a l'ensenyament de cant.[2]
També va enregistrar el 1961 una cèlebre versió de Cançó d'amor i de guerra, Rafael Martínez Valls, acompanyada del tenor mataroní Amadeu Casanoves i Rovira i del gran baríton barceloní Manuel Ausensi.[4]