Lleó I d'Armènia Menor

Lleó I o Levond I (armeni: Լեիոն Ա) (mort el 14 de febrer de 1140) fou príncep d' Armènia Menor o Petita Armènia, de la dinastia rupeniana. Va succeir al seu nebot Constantí II d'Armènia Menor el 1129, al que va enverinar per apartar-lo del poder.

Va continuar l'obra dels seus predecessors i va continuar avançant cap al sud. Primer va conquerir Korikos i vers el 1132 va conquerir Mamistra (Missis i Mopsuèstia), Adana i Tars, es a dir les tres principals ciutats de la plana de Cilícia.

El 1135 va ocupar Saravantikar, cosa a la que s'oposava el príncep Raimon d'Antioquia, (Raimon de Poitou 1130-1149) que la volia per a ell i tanmateix aspirava a dominar la plana cilícia; així el 1136, Raimon el va fer presoner a traïció i va demanar un rescat de seixanta mil peces d'or i l'entrega de Saravantikar, Mamistra, i Adana, a més de la promesa d'ajut contra l'emperador Joan II Comnè. Lleó va haver d'acceptar les condicions però una vegada alliberat va retornar a l'ofensiva, va recapturar les ciutats i va atacar territori del principat d'Antioquia que estava aliat al regne de Jerusalem. Jocelin II d'Edessa va fer de mediador entre els dos estats per posar fi al conflicte (1137), cosa que va accelerar l'arribada d'un exèrcit dirigit per Joan II Comnè.

Els bizantins van ocupar Selèucia del Tigris, Korikos, Tars, Mamistra, Adana, Hamdun i Anazarbe (juliol del 1137 després d'un setge). Lleó es va retirar cap a les muntanyes del nord amb la seva segona dona i els fills. Gaban i Vahka van ser ocupades pels grecs el 1138 i Lleó fou fet presoner i enviat a Constantinoble. Els seus fills d'un primer matrimoni es van refugiar a Edessa i els fills del segon matrimoni, i la dona, foren portats també presoners la capital bizantina. La data de la mort varia segons els autors i seria no abans del 14 de febrer de 1140 o el 1142. Forces fidels a Lleó van recuperar Vahka pr un temps el 1139.

Es va casar amb primeres noces amb Beatriu de Rethel amb la que va tenir quatre fills: una filla de nom desconegut casada amb Vasil Tgha senyor de Kaisun, Raban i Rumqala fins el 1116; Constantí que va morir a Edessa abans del 1144; Esteve, mort el 1165, nominal successor; i Mleh, mort el 1175. La segona dona era probablement una dama armènia, el nom de la qual no es coneix, i li va donar tres filles i dos fills, la filla gran fou la mare de Tomàs, que fou regent d'Armènia per compte de Rupen II el 1168-1169; la segona es va casar amb Joan Tzelepes Comnè; el fill gran fou Rupen que va morir el [1141] a Constantinoble després de ser cegat pels bizantins que tenien por de què pogués tornar al país; el segon fill fou Toros II; i la filla menor es va casar amb un membre de la casa de Bouillon, el senyor de Bagras, i fou mare de Folc de Bouillon senyor de Bagras.

Precedit per: Constantí II

Regne de la Petita Armènia 1129-1138

Succeït per: ocupació bizantina 1138-1143 Toros II (1143)