Lluís Via i Pagès
Lluís Via i Pagès (Vilafranca del Penedès 1870 – Barcelona 1940). Poeta, narrador, periodista i traductor. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres.
Va ser director i redactor de la revista Joventut (1900-1906), fundada per membres de Setmana Catalanista, adherits a Unió Catalanista, reuní intelectuals del moviment modernista i defensors del catalanisme.
Va col·laborar a les revistes La Renaixença, El Poble Català, Gent Nova, i La Novel·la d'Ara.
Obra literària
A la seva obra s'hi pot trobar la influència de Joan Maragall. Per a ell la naturalesa és tan important que tota la seva poesia n'és plena. Amic de mossèn Cinto Verdaguer, van fer plegats diverses excursions pel Montseny.
- Impressions i records (1899)
- Fent camí (1903)
- Estels (1907)
- De lluny i de prop (1911)
- Cullita (1916)
- Llavor dispersa (1918)
- A mitja veu (1920)
En 1926, va acabar i estrenar l'obra "Per dret diví" d'Àngel Guimerà.
Obres presentades als Jocs Florals de Barcelona [1]
- Festa Major (1898) (2on Accèssit del Premi del Consistori a la millor composició en prosa)
- Capvespral (1919) (1er Accèssit a la Flor Natural)
- Una gesta. De la meva vida (1919).
- Eva eterna (1919).
- Lluna de gener (1919).
- Esplai (1919).
- Núvol de pas (1919).
- Vers la pau dels cims (1919).
- Amor i orgull (1919).
- Cor de dona (1919).
- Suprema amor (1919).
- Revelació (1919, 1922 i 1926).
- L'estel (1922).
- La instancia fervent (1922).
- La dolça quexa (1922) (1er Accèssit a la Flor Natural)
- Roser de tres branques (1922)
- El fals menyspreu (1926) (1er Accèssit a la Flor Natural)
- Les dues finestres (1926) (1er Accèssit a l'Englantina d'or)
- Sonets eròtics (1926) (Premi extraordinari dels Mantenidors)
- La profecia (1926)
- Himne i pregaria (1927)
Enllaços externs
Referències
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques