Lluís II de França

Lluís II
Rei dels francs occidentals
Representació del rei Lluís II
Nascut	846
Mort	8779
Rei d'Aquitània
Regnat	867-877
Predecessor	Carles II el Calb (pare)
Successor	Regne absorbit a la França Occidental
Rei dels francs occidentals
Regnat	877-879
Predecessor	Carles II el Calb (pare)
Successor	Lluís III i Carloman II (fills)

Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut (en francès: Louis II le Bègue) (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb. Va ser rei d'Aquitània a partir de 867 i succeí el seu pare com a rei de França el 877.

Fill de l'emperador Carles II el Calb i de la seva esposa Ermentruda d'Orleans, nasqué el dia 1 de novembre del 846.

Revoltat contra el seu pare el 862, es va aliar a Pipí II d'Aquitània i als bretons rebels, però va ser sotmès ràpidament, i fou perdonat. Mort el seu germà Carles l'Infant el 29 de desembre del 866, el seu pare el va designar com a nou rei d'Aquitània i el va fer coronar a la meitat de quaresma del 867 en un palau reial a la vora del Loira anomenat Bellus Pauliacus. Els senyors d'Aquitània el van reconèixer i el seu pare li va disposar diversos oficials al seu servei entre els quals Bernat Plantapilosa comte d'Alvèrnia, si be LLuís va restar al seu costat sense poder anar a Aquitània, ja que no se'n refiava.

A l'assemblea de Servais a la Pasqua del 872, Carles el Calb va regular entre altres coses els afers del regne d'Aquitània i va decidir enviar a Lluís al regne i confiar-le l'administració però per assegurar-se que no feria res en contra seva li va donar un ministre de plena confiança sobre la que reposar totalment, càrrec que va concedir a Bosó de Vienne, el seu cunyat que ja era duc de Lió, que va nomenar camarlenc i mestre d'uixers (magister hostiariorum) del príncep i li va donar també el comtat de Bourges o Berry del que va desposseir a Gerard , però tenint com adjunts a Bernat de Gòtia i Bernat Plantapilosa d'comtat d'Autun al que es va donar el comtat d'Alvèrnia (potser per mort del fill Gueri, comte com a nét del darrer Bernat I d'Alvèrnia, la filla del qual i mare de Guerí era l'esposa de Bernat Plantapilosa, i Bernat ja en devia ser el regent i administrador). Carles va enviar a Lluís acompanyat de Bosó a Bourges, la capital del regne.

A la mort del seu pare el 877, va ser coronat rei, però no emperador, per l'arquebisbe Hincmar de Reims el 8 de desembre del 877 a Compiègne. L'any 878, poc després de la seva coronació, es va aliar amb Bosó comte de Vienne i amb Hug, marquès de Nèustria, comte de Tours, d'Angers i d'Auxerre, abat laic de Saint-Germain d'Auxerre, de Saint-Julien d'Auxerre, de Saint-Aignan d'Orléans, de Saint-Riquier, de Saint-Bertin, de Saint-Martin de Tours, de Saint-Vaast d'Arras i de Sainte-Colombe de Sens, i arquebisbe de Colònia el 864. contra el rebel Bernat de Gòtia al qual va aconseguir sotmetre. Bernat fou privat dels seus honors que foren entregats a altres nobles. Guifré el Pelós, comte de Cerdanya i Urgell, va rebre els comtats de Barcelona i Girona (amb Besalú), i el seu germà Miró el Vell, comte de Conflent, va rebre el Rosselló.

Lluís II va morir a Compiègne el 10 d'abril del 879 i va ser succeït pels seus dos fills grans.

Família

Núpcies i descendents

El 862 es va casar amb Ansgarda de Borgonya amb la que va tenir dos fills, Lluís III de França i Carloman II, i tres filles Gisela, Hildegarda i Ermentruda.

Separat de la seva muller, el 878 es va casar amb Adelaida de Friül amb la que va tenir, pòstumament, al futur Carles III el Simple.

Avantpassats

16. Pipí el Breu

8. Carlemany

17. Bertrada de Laon

4. Lluís I el Piadós

9. Hildegarda

2. Carles II el Calb

10. Welf

5. Judit de Baviera

11. Hedwig de Baviera

1. Lluís II el Quec

6. Odó I d'Orleans

3. Ermentruda d'Orleans

Precedit per: Carles II el Calb

Rei de França 877 - 879

Succeït per: Lluís III de França Carloman II