Idhadj

Idhadj o Malamir fou una antiga vila de l'Iran a la riba d'un afluent del Dudjayl o Karun al Luristan del sud, a 31° 50′ N, 49° 45′ E{{#coordinates:31 | 50 | N | 49 | 45 | E | | | | primary|name= }}.

Per les troballes a la seva comarca es pensa que fou una important vila elamita; les restes corresponen al segon mil·lenni aC. Sota els sassànides formà part del dominis de l'ispahbadh de Fars. La ciutat va tenir un temple del foc fins a temps d'Harun al-Rashid vers el 800. La zona fou dominada pels àrabs musulmans el 638, que van fer un pacte amb el senyor local Tirawayh que va restar al poder; però el 642 la ciutat va haver de ser reconquerida després de la batalla de Nihawand; el 646/647 la població local i els kurds es van tornar a revoltar i foren reprimits pel governador de Bàssora Abu-Mussa al-Aixarí.

Durant el califat de l'omeia Abd-al-Màlik ibn Marwan (685–705) es va produir una revolta local a la ciutat dirigida per Kurrazhadh ibn Bas; poc abans del 750 Idhadj estava governada per Abu Djafar (després califa al-Mansur 754-775) en nom del pretendent alida Abd Allah ibn Muawiya, i hi va néixer el futur califa al-Mahdi. Formà part de la província d'Ahwaz o Khuzistan sota els abbàssides i era capital d'un districte o kura. El 883 el governador provincial Ahmad ibn Dinar hi va reclutar un contingent per combatre als zandj en el final de la seva revolta. El 907/908 s'hi van produir lluites en el marc de la revolta del governador de Fars i Kirman Abd Allah ibn Ibrahim al-Mismai contra el califa i un famós pont sassànida a la vora de la ciutat en el camí a Isfahan fou destruït per evitar el avanç del general califal Badr al-Hammami. Sota els buwàyhides s'hi va encunyar moneda.

La seva major importància la va adquirir sota la dinastia d'atabegs de Luristan o Lur-i Buzurg (Gran Lur o Luristan), els hazaràspides (1155-1423) que la van tenir com a capital de hivern junt amb la veïna vila de Susan mentre la residència d'estiu era més al nord a la riba del Zanda Rud i a les fonts del Karun. Fou llavors quan es va començar a designar a la vila com Malamir derivat de Mal-Amir o Mal-i Amir (propietat de l'emir). Ibn Battuta la va visitar dues vegades el 1327 i el 1347. La dinastia fou enderrocada pel timúrida Ibrahim ibn Shahrukh el 1423 i la regió va quedar en mans de caps tribals bakhtiyars; la vila va quedar deserta i va desaparèixer.

Bibliografia

Minorski, Lur-i Buzurg, Enciclopèdia del l'Islam I Edició