Maputxe

Maputxe
Població total	978.000 (cens del 2000)
Regions amb població significativa	Xile, Argentina
Llengua	castellà, mapudungun
Religió	cristianisme, religió maputxe
Grups humans relacionats	patagons

Els maputxes (del mapudungun mapuche: mapu, "terra" i che, "poble") són una ètnia d'amerindis sud-americans. Són aproximadament uns 928.000 a Xile, dels quals uns 400.000 encara parlen la llengua nadiua, i potser uns 50.000 a l'Argentina, dels quals uns 40.000 parlen el mapudungun.

Territori

El seu país, també anomenat Aucan Mapu (Terra dels Rebels), era conegut també com a Araucània. Antigament ocupaven tot el territori xilè al sud del riu Maule fins a l'illa de Chiloé (Chillwe), a les regions del Bío-Bío, l'Araucanía i Los Lagos, així com a bona part de les províncies argentines de Neuquén, La Pampa, Río Negro i Chubut. El país, conegut el 1860 com el Regne de l'Araucània i la Patagònia, comprenia un territori d’1.131.937 km².

Distribució geogràfica

El 44,1 % dels maputxes viu a l'aglomeració de Santiago de Xile, i són el 90 % dels camperols a Malleco i Cautín (el 10-15 % dels camperols xilens).^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']] Es reparteixen dins les diferents regions xilenes de la manera següent:^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]

Regió de Tarapacá (9.387 individus, 2,1 % de la població de la regió)
Regió d'Antofagasta (11.872 individus, 2,4 % de la població de la regió)
Regió d'Atacama (6.584 individus, 2,6 % de la població de la regió)
Regió de Coquimbo (17.779 individus, 2,9 % de la població de la regió)
Regió de Valparaíso (58.668 individus, 3,8 % de la població de la regió)
Regió d'O'Higgins (34.278 individus, 4,4 % de la població de la regió)
Regió del Maule (31.829 individus, 3,5 % de la població de la regió)
Regió del Bío-Bío (125.090 individus, 6,7 % de la població de la regió)
Regió de l'Araucània (144.794 individus, 16,65 % de la població de la regió)
Regió de Los Lagos (68.793 individus, 6,4 % de la població de la regió)
Regió d'Aysén (3.158 individus, 3,4 % de la població de la regió)
Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena (4.612 individus, 3 % de la població de la regió)
Regió Metropolitana de Santiago (407.421 individus, 6,7 % de la població de la regió)
A l'estranger (461 individus)
No declarats (3.334 individus)^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]

Divisió

Els maputxes també han estat anomenats araucans, el nom dels quals prové d'aucan, "rebel". Es divideixen en diversos grups:

Maputxes pròpiament dits ("gent de la terra"), també coneguts com a molutxes ("gent de l'oest"), ocupaven antigament la zona entre el Bío-Bío i el Toltén. Són el grup més nombrós (potser uns 800.000 a Xile i 30.000 a l'Argentina)^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']] i han absorbit alguns dels altres grups. També són el grup més guerrer i que encapçala més revoltes contra els criolls.
Ranqueltxes, vivien als marges del riu Salado (a la Pampa); el 1860 eren uns 10.000.^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']] Foren desplaçats de llurs terres i acabaren unint-se als maputxes.
Pikuntxes ("gent del nord"), vivien entre Copiapó-Itata i vora l'actual Mendoza, als rius Choapa i Ñuble. Actualment estan extints.
Pewentxes ("gent dels araucàries"; de pewen, "araucària"). En realitat eren patagons araucanitzats. Vivien a la Província del Neuquén i a Ñuble i actualment són uns milers.
Pueltxes ("gent de l'est"), vivien al voltant del riu Colorado; encara en queden uns milers.

Costums

Els maputxes es dividien antigament en famílies, dirigides per un cap de família; aquestes s'agrupaven en aldees, dirigides per un ülmen i un Consell d'Ancians, i aquestes en districtes. Els districtes es podien agrupar en tribus, aquestes comandades per un toqui, i en cas de guerra, les tribus s'agrupaven en federacions, però sense unitat política estable, i amb l'única finalitat de defensar-se dels wingka ("enemics estrangers"). Practicaven la poligínia, preferentment sororal, i el pagament de la núvia. El nombre d'esposes determinava el grau de riquesa, i en simulaven el rapte. Tenien successió patrilinial i residència patrilocal, així com l'estructura familiar extensa. Vivien en ruka, cases multifamiliars de fusta cobertes de fang, canyes i branques d'arbre, agrupades en aldees (una aldea podia tenir d'una a vuit ruques). Fan música amb tambors i trompetes de canya i banya, anomedes trutruca. No tenen escriptura pròpia, però els fets importants els escrivien en nusos semblants als khipus o quipus inques.

Els homes vestien el poncho i els dones el chamal, una túnica llarga. La salutació era mari-mari, i les visites eren cerimonioses: l'amfitrió convidava a entrar i anava repetint vellechi vei noconas o bé mu piqueimi ("així és, és veritat", etc). Jugaven molt i feien apostes (rau) als daus, pilma o quechincague, però el més curiós era la chueca, baralla incruenta a crits com inche cai longo ("sóc cap de gos") o inche cai aucatigue ("sóc cos de roure"). Judicialment gaudien de llargs codis orals, els adamapu, amb fort respecte a les lleis jeràrquiques i pena de mort per als delictes greus. I celebraven el ngillatun, celebració comunal de pregàries.

Els assassinats els resolvien amb una indemnització a la família del difunt, i només es reservava la pena de mort per als delictes de tarïció, adulteri, robatori i encissament mortal.

Religió

[[Categoria:Articles sense referències des Plantilla:Deod']]

Antigament creien en Guenupillán ("ànima del cel"), ésser suprem considerat com a Gran Toqui del món invisible, que també rebia els noms de Pillán (de pillu "ànima"), Buta Gen ("gran ésser"), Thalcove ("el que trona"), Vilpepipoe ("omnipotent"), Vilocuvoe ("creador de tot"), Mollgellu ("l'etern") o Aunolu ("infinit"). D'ell depenien deïtats menors com Meulen (déu del benefici), Trentren (també benefactor), Opunamun (Déu de la faula i dels follets) i Antumalguen (esposa del sol).

Creien que el maligne anomenat Huecub o Vekufu, autor de totes les malifetes i dissorts i causant de totes les malalties. També creien que les pillán (ànimes) dels homes eren inmortals, i que podien ser bones o dolentes. Les lluites entre pillans originarven la direcció del vent, les tempestes, etc. També creien en la vida futura; per als bons, una terra fèrtil amb bones collites i dones boniques, i pels dolents, una terra estèril i àrida.

Com a xamànics, creien que les malalties es produïen quan Vefuku robava l'ànima del malalt. Tenien nombrosos machis (xamans) amb diferents funcions: els wibel diagnosticaven malalties, els dengulfe eren endivinadors que parlven amb els esperits, els peumantufe interpretaven somnis, i els yacamuche guarien els malalties. Quan algú moria, el machi n'examinava el cadàver, i quan queia malalt celebraven la machitun, cerimònia on intentava recuperar l'ànima robada del malalt caient en èxtasi. Literàriament hi destaquen els gèneres epeo (ficció) i ngutram (llegendes i història).

Organització política

La Llei 19.253 de 27 d'octubre del 1993 reconeix el dret històric de les comunitats indígenes a posseir la seva terra, i gaudeixen d'un òrgan de govern propi, Aukill Wall Mapu Ngunam (Consell de Totes les Terres), dirigit des del 1992 per Aucan Huicanam, reconegut com a òrgan unitari de tots els araucans i maputxes, principalment.

Bibliografia

Aldunate, Carlos. «Mapuche: gente de la tierra». A: Culturas de Chile (en castellà). Santiago de Xile: Andrés Bello, 1997.

Plantilla:Citar llibre

Plantilla:Citar llibre

Correa, Martín; altres. La Reforma Agraria y las tierras mapuches. Chile 1962-1975 (en castellà). Santiago de Xile: LOM Ediciones, 2005.

Plantilla:Citar llibre

Ibarra, Mario. «Algunas reflexiones y notas a propósito de algunos tratados, en este momento no reconocidos, firmados entre potencias coloniales o Estados actuales y pueblos indígenas». A: Seminario de expertos sobre tratados, convenios y otros acuerdos constructivos entre los estados y los pueblos indígenas (en castellà). Ginebra: Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans, 2003.

Plantilla:Citar llibre

Plantilla:Citar llibre

Plantilla:Citar llibre
«Indebido Proceso: los juicios antiterroristas, los tribunales militares y los mapuche en el sur de Chile». Human Rights Watch. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
«Chile. La otra transición chilena, derechos del pueblos mapuche, política penal y protesta social en un estado democrático». Federación Interancional de Derechos Humanos. [Consulta: Plantilla:Data consulta].

Enllaços externs

Plantilla:Sister