Marcos Redondo Valencia
Marcos Redondo Valencia (Pozoblanco, 24 de novembre de 1893 - Barcelona, 17 de juliol de 1976) fou un baríton andalús establert a Catalunya des de l'edat de 30 anys. Encara que mai va abandonar definitivament l'òpera, és el baríton de sarsuela més popular de tots els temps.[1]
Estudià amb Tabuyo a Madrid i amb Bettinelli i Franceschi a Milà. Debutà professionalment el 17 de juny de 1919 cantant Germont de La Traviata al Gran Teatro de Madrid. Féu una curta però prometedora carrera a Itàlia (1920-22) i debutà al Liceu de Barcelona, el 1923, amb Manon Lescaut de Puccini. Establert definitivament a Catalunya, deixà l'òpera per la sarsuela (tret d'un breu parèntesi, l'any 1941), gènere en el qual debutà, en el teatre Novetats de Barcelona, l'any 1924, amb El dictador, de Millán, i amb el qual assolí grans èxits i gaudí d'immensa popularitat a tot l'estat espanyol i a l'Amèrica Llatina.[2]
Entre 1924 i 1936 va estrenar un important nombre de sarsueles, com: La Parranda d'Alonso, Katiuska i La Tabernera del Puerto de Sorozábal, a més interpretà El Dictador de Millán, Marina d'Arrieta i moltes altres.
Es retirà l'any 1957, després d'haver deixat nombrosos enregistraments discogràfics de les seves interpretacions més celebrades.
El fons de Marcos Redondo es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
Enregistraments sonors
- Un gran divo : Marcos Redondo. Barcelona: Ràdio Barcelona, 1974.
Referències
Bibliografia
- Redondo, Marcos. Marcos Redondo. Un hombre que se va. Barcelona: Planeta, 1973 (Hombre y época (Editorial Planeta)).
- Sanllehí i Fusté, Ramón. Semblanza de Marcos Redondo. [Manresa: s.n.], DL 1988.
- Marcos Redondo : biografía y anécdotas. Barcelona: Alas, [1942?] (Celebridades del Cancionero; 3).