Maria Antònia Salvà i Ripoll
 S'Espigolera. Monument a Mª Antònia Salvà, situat a la plaça del Convent de Sant Bonaventura de Llucmajor, Mallorca | |
| Naixement | 1869 Palma |
| Mort | 1958 Llucmajor |
| Activitat | Poetessa |
| Nacionalitat |  Illes Balears
|
| Període | 1903-1955 |
| Premis | 1r accèssit a l'Englantina d'or per La rosa dins la neu |
Maria Antònia Salvà i Ripoll (Palma, Mallorca, 1869 - Llucmajor, Mallorca, 1958) fou una poetessa mallorquina, germana d'Antoni Salvà i Ripoll.
Biografia
Òrfena de mare des de la seva infantesa, el seu pare, que exercia d'advocat, la confià a unes ties a Llucmajor, on residí fins a sis anys. Després passà al costat del seu pare a Palma, i féu els seus estudis al Col·legi de la Puresa. Als setze anys tornà a Llucmajor, on residí gairebé tota la vida, amb bones temporades al camp, a la possessió pairal de la Llapassa o sa Llapassa.
Menà sempre una vida sedentària, però l'any 1907 pogué realitzar, en companyia de Miquel Costa i Llobera, un viatge pel Mediterrani, en el qual es va consolidar una forta amistat. També féu amistat amb Miquel Ferrà i Josep Carner, que esdevindrien els seus guies i mentors literaris.
El 1903 fou premiada al Certamen Literari de les Fires i Festes de Palma pel seu poema Joc de nins.
A més de la seva obra original, la seva faceta de traductora fou força remarcable: traduí obres de Frederic Mistral (Les illes d'or i Mireia), de Francis Jammes (Les Geòrgiques cristianes ), d'Alessandro Manzoni (Els promesos) i de Santa Teresa de l'Infant Jesús.
La seva mort a Llucmajor l'any 1958 fou una gran manifestació de dol popular.
Obra
La seva obra se centra especialment en el paisatge. Josep Carner publicà el 1957 una extensa Antologia poètica sobre l'autora, precedida d'un important estudi crític sobre la seva obra.
- Jocs de nins (1903)
- Poesies (1910)
- Espigues en flor (1926)
- La rosa dins la neu (1931) (Jocs Florals de Barcelona, 1r accèssit a l'Englantina d'or)
- Mistral (1932) (Jocs Florals de Barcelona)[1]
- De cara al pervindre. Mireio (1932) (Jocs Florals de Barcelona)[2]
- El retorn (1934)
- Llepolies i joguines (1946)
- Cel d'horabaixa (1948)
- Lluneta del pagès (1952)
- Entre el record i l'enyorança (1955), prosa autobiogràfica
Referències
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1932, document 70
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1932, document 138