Maria Gràcia Bassa i Rocas
Q107292093  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||||
| Q8436 | ||||||||||||||
| Fills | Joan, Maria Montserrat, Sara, Irene, Emília i Lluís | |||||||||||||
Maria Gràcia Bassa i Rocas (Llofriu, Baix Empordà, 1883 - Buenos Aires, Argentina, 1961) va ser una poetessa catalana. Utilitzà sovint el pseudònim Gràcia B. de Llorens.
Biografia
Filla de Joan Bassa i Irene Rocas, fou mestra de Llofriu durant un temps abans de casar-se el 1907 amb Joan Llorens i Carreras, un americano de Pineda de Mar. A Llofriu, a la seva casa pairal de la família Bassa Rocas, es conserven uns grafits sobre el guix de les parets del primer pis i de les golfes, on Maria Gràcia i el seu germà Florenci deixen constància dels seus viatges.[1] Tot seguit el matrimoni es va traslladar a l'Argentina on la família Llorens es dedicava al comerç de llanes i pells i on el 1885 funden una botiga a Trenque Lauquen, província de Buenos Aires.
Des d'allí va col·laborar en diverses publicacions de Catalunya i d'Amèrica, com La Crònica de Palafrugell, Feminal a Barcelona o Ressorgiment de Buenos Aires des del 1916. També va participar i va ser premiada en diferents Jocs Florals. Va publicar dos reculls de poesia: Espais de llunyania i Branca Florida i va deixar inèdit un estudi sobre la Pampa Argentina.[2]
Va residir a la Pampa, on el 1928 va acollir a casa seva Francesc Macià.[3] En aquest sentit fou força activa en les activitats dels catalans d'Amèrica.
Va tenir sis fills: Joan, Maria Montserrat, Sara, Irene, Emília i Lluís Llorens Bassa. D'aquests, en Joan Llorens Bassa fou president del Casal de Catalunya de Buenos Aires i delegat dels Jocs Florals de la Llengua catalana a l'exili, junt amb Santiago Rubió i Tudurí i Francesc Arnó. També dirigí durant molts anys el Consell de la Col·lectivitat Catalana de l'Argentina.[3]
El fons documental de la poetessa es troba a l'Arxiu Municipal de Palafrugell, juntament amb la resta de documents de la seva família.[4]
Obres
- Esplais de llunyania (1919)
- Branca florida (1933)
- Els camins de la pampa argentina (1941) (inèdit)
Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona [5]
- Invocació (1919)
- Eucarística (1919)
- Poema. T'he seguit, Vida! (1931)
- Ecce Lignum Crucis! (1933)
- Pregària (1934)
Referències
- ↑ Turró, Jordi «La família Bassa-Rocas, la viva història rural de Llofriu». Revista de Palafrugell, 129, 7-2001, p. 4-5.
- ↑ «Maria Gràcia Bassa i Rocas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ 3,0 3,1 Comissió Amèrica i Catalunya 992, Generalitat de Catalunya. Diccionari dels catalans d'Amèrica. Barcelona: Curial Edicions Catalanes SA, 1992, p. 189 [Consulta: 9 agost 2012].
- ↑ «Fons documentals de l'Arxiu Municipal de Palafrugell (dins de Fons Personals)». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 8 agost 2012].
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona . Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques
Bibliografia
- BENET PARENTE, ARIADNA (2006). Aproximació al parlar de Llofriu. Llofriu: Fundació Llofriu.
- ESCARRÀ I ROMAGUERA, NEUS. La Maria Gràcia Bassa de Llorens. Dins Revista de Palafrugell, núm. 3. (setembre – octubre 1992).
- GRANDE FRISCIA, ANA MARÍA. De l'Empordà a l'Argentina. M. Gràcia Bassa, una llofriuenca amb empenta. Dins Revista del Baix Empordà, núm 9. (20 d'abril del 2005), pp. 57.
- GRANDE, ANA MARÍA. Difusió del diari de viatge que Maria Gràcia Bassa de Llorens va escriure durant la seva travessia per la Pampa. Estudi inèdit. 2005
- GRAU I FERRANDO, DOLORS (1999b). “De Llofriu a Buenos Aires. La presència empordanesa a Amèrica”. Dins Revista de Girona, núm. 192 (gener-febrer 1999), pp. 36-42.
- SAURÍ, M. CONCEPCIÓ. Papers i agraïments que travessen l'Atlàntic. Dins Nou Palafrugell, núm. 251 (6 d'abril del 2007).
- SURROCA I BASSA, JOSEP. Genealogia de Joan Bassa i Carbó, víctima de les tropes napoleòniques a Gualta l'any 1809. Torroella de Montgrí. Llibre de Festa Major 2010.
- TURRÓ, JORDI. La família Bassa Rocas, la viva història rural de Llofriu. Dins Revista de Palafrugell, núm. 129. (Juliol 2004).
- VILA, PEP. Records d'una representació del "Ball d'en Serrallonga", a Llofriu i Torrent. Estudis del Baix Empordà, núm. 28. 2009.pp. 179.
- XARGAY I OLIVA, XAVIER. Escriptors a Palafrugell. Quaderns de Palafrugell. 1999.