Mixes
Els mixe són un dels Pobles indígenes de Mèxic que pertany a la família lingüística mixe-zoque (mikse-soke). Els zapoteca els anomenen wichikovi.
Localització
Viuen a l'Est d'Oaxaca en tres zones de 45 municipis, entre ells Cacalotepec (5-8.000 h), San Juan Guichicovi (40.000 h, dels quals el 90 % són mixe i el 10 % zapoteca) i uns 60.000 més repartits en tres zones:
- Baixa, a San Juan Guichicovi, San Juan Mazatlan, Xaltepec i part d'Itzcuintepec.
- Mitjana, a San Juan Cotzocon, Zacatepec, Alotepec i Quetzaltepec.
- Alta, a Tamazulapa, Ayucla, Cacalutepec i Mitzeplan.
Demografia
La seva llengua era parlada per unes 130.000 persones el 1997. Segons el cens mexicà del 2000, hi havia 168.935 mixes, dels quals el 80,1 % parlava la llengua ameríndia. Lingüísticament es poden distingir diversos grups:
- Coatlán, a Centre i Est Oaxaca. 5.000 parlants
- Guichicovi, al NE Oaxaca, al municipi de San Juan Guichicovi. Entre 15.000 i 18.000 parlants.
- Juquila, a Centre i Est Oaxaca. 8.500 parlants
- Mazatlán, a Oaxaca, 25.000 parlants
- Quetzaltepec, al NE Oaxaca. 25.000 parlants
- Tlahuitoltepec, al NE d'Oaxaca. 5.000 parlants
- Totontepec, al NE Oaxaca. 6.000 parlants
Costums
Són els habitants més antics d’Oaxaca, molt barrejats culturalment amb els zapoteca. La seva principal comunitat és San Juan Guichicovi, a Tehuantepec, i també seu de la secció mixe d'UCIZONI i del Centro Cultural Mixe, dirigit per Albino Pedro Jacinto, un dels caps d'UCIZONI, i Darío Ramón.
A la zona més alta són més organitzats, mantenen més viva la cultura pròpia, no hi ha arribat els partits polítics, conserven la forma organitzativa comunitarista, i els autoritats s'escullen per mèrit, i si no compleixen, els sancionen. A la zona mitjana i baixa, però, han de formar part dels partits. Encara hi ha endivinadors del temps, i els consells d'ancians que fan d'assessors, i mantenen molts dels antics rites. Mantenen el tequio o treball comunitari per aixecar una casa. També s'ha donat alguns casos de poligàmia.
Tot i que des del 1940 s'hi ha introduït amb força sectes protestants, encara mantenen rituals respecte la terra en el conreu del cafè o del moresc. A San Juan la terra municipal és repartida entre 36 ejidos on també es practica el tequio social en el conreu de cafè.
Història
Pels anys 50, en plena efervescència de la reforma agrària, els donaren a unes 40 famílies 30.000 hectàrees, i fundaren la comunitat Benito Juárez, vora la vial de Matías Romero. Les treballaren i plantaren moresc i cafè. A començaments dels 80 els soldats arribaren i els expropiaren els terres en nom d'uns suposats propietaris. Només els deixaren 100 hectàrees, i la resta, la donaren a la indústria fustera.
El 1991 estaven elaborant un mètode d'ensenyament en mixe, amb un vocabulari temàtic i quaderns de treball. També reclamen l'autodeterminació índia i autonomia territorial.
Bibliografia
- Tenenbaum, Barbara ed. (1992) Encyclopaedia of Latin American History and Culture Mac Millan-Simon & Schuster, New York.