Muhammad al-Da'i ila l-Haqq
Muhàmmad ibn Zayd ibn Muhàmmad ibn Ismaïl ad-Daï as-Saghir al-Qàïm ilà-l-Haqq o, més senzillament, Muhàmmad ibn Zayd fou imam àlida —es considerava descendent d'Ali ibn Abi-Tàlib— del Tabaristan.
Era germà del primer imam Al-Hàssan ibn Zayd, que havia rebut el títol ad-Daï al-Kabir ("el gran daí") que li va encarregar tornar a la raó al cosí Al-Hàssan ibn Muhàmmad ibn Jàfar al-Aqiqí que en absència d'Al-Hàssan s'havia revoltat a la capital Sari i havia forçat a la població a reconèixer-lo com a imam, passant després al Gurgan on Muhammad el va perseguir i el va fer presoner sent executat. Hasan ibn Zayd va dominar Gurgan després de vers el 880 i en va donar el govern al seu germà Muhammad ibn Zayd.
En morir Al-Hàssan en 884, el va succeir el seu germà i governador de Gurgan Muhàmmad, que va prendre el làqab al-Qàïm bi-l-Haqq i el títol ad-Daï as-Saghir ("el petit daï"). A Amol, però, el poder fou usurpat pel seu cunyat, l'àlida Abu l-Husayn Ahmad ibn Muhammad al-Kaim. Muhammad no va poder entrar a Amol fins al cap de deu mesos el 885. El 885/886 va intentar estendre's cap a Rayy però fou derrotat i es va haver de refugiar al Laridjan. El 890 els daylamites li van jurar fidelitat.
El 891 Rafi ibn Harthama, després de dominar Khurasan, va envair el Tabaristan i va obligar a Muhammad a refugiar-se al Daylam i Gilan. Però el 892 Rafi va ser desposseït del Khurasan pel califa abbàssida (de fet en va conservar la possessió) que fou donat al seu rival Amr I ibn al-Layth al-Saffar, i Rafi va reconèixer el domini de Muhammad sobre el Tabaristan, i va conservar Gurgan però en nom de l'alida. El 896 Rafi va renunciar al Gurgan a canvi de la promesa d'ajut contra Amr I, i al Khurasan, amb capital a Nishapur, va proclamar la sobirania de l'alida, però en fou ràpidament expulsat per Amr I ibn al-Layth i poc després va morir a Khwarizm on havia fugit.
L'abril del 900 el samànida Ismail ibn Ahmad va derrotar seriosament a Amr I. Muhammad va creure que era el moment de envair Khurasan tot i que Ismail li va desaconsellar. Va avançar pel país i fou interceptat prop de la ciutat de Gorgan pels samànides dirigits pel general Muhammad ibn Harun, i va ser ferit en la batalla que es va lliurar, sent fet presoner. Va ser portat a Gorgan on va morir de les ferides i va ser enterrat a la mateixa ciutat (octubre del 900). La seva tomba fou objecte de veneració al segle X.
Zayd ibn Muhammad, designat successor, fou portat a Bukharà, i Tabaristan va passar sota control samànida.
Bibliografia
- Enciclopèdia de l'Islam, VII, 419