Normativa lingüística
 |
L'article o secció necessita millores quant al seu format. (Col·laboreu-hi!) Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, interviquis, infotaules, ... |
La normativa lingüística és el conjunt de normes que regeixen la lingüística, entenent-la com tot allò relatiu al llenguatge, a les llengües i a la lingüística o estudi científic del llenguatge i les llengües, a més de l´estudi estructural de la lingüística interna, mentre que la sociolingüística pertany a l´estudi de les interaccions entre la llengua i el medi social, especialment la covariació entre fets lingüístics i fets socials a més de la dinàmica i processos històrics que viu una comunitat lingüística.
La normativització és el procés sociocultural a través del qual una llengua no cultivada, o un parlar, s'adapta a una regulació ortogràfica, lèxica i gramatical (normativització o estandardització) i, al mateix temps, accedeix a àmbits d'ús lingüístic fins aleshores reservats a una altra llengua o varietat d'aquella.
Normativització catalana és un procés impulsat per Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans entre 1890 i 1932, que va permetre l’establiment d’una normativa moderna i unitària per a la llengua catalana.