Octavi Saltor i Soler

Octavi Saltor i Soler (Barcelona 1902 - 1982) fou un escriptor i polític català, llicenciat en lletres i en dret.

Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera fou president de l'Associació Catalana d'Estudiants i militant de la Lliga Catalana, amb la qual fou tinent d'alcalde a Barcelona el 1935-1936. També fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i arxiver dels Jocs Florals de Barcelona.

En esclatar la guerra civil espanyola el 1936 s'exilià per raons de seguretat a Andorra, on fou magistrat del Tribunal Suprem de la Mitra d'Andorra. Durant la postguerra va mantenir semiclandestinament la celebració dels Jocs Florals, fins que es van restaurar el 1971. El 1944 també fou membre de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

Des del 1976 participà en l'intent de reorganitzar la Lliga Liberal Catalana i fou un dels oradors de l'Onze de Setembre celebrat a Sant Boi de Llobregat el 1976. A les eleccions generals espanyoles de 1977 es va presentar per la coalició Lliga de Catalunya-Partit Liberal Català, però no va obtenir cap escó. El 1979-1982 fou membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya.

El seu fons personal es troba a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Com a poeta era lligat al neosimbolisme i fou panegirista de Josep Maria López-Picó. També va escriure nombrosos articles periodístics i fou bon orador, tal com queda evidenciat en aquest epigrama acròstic que li va dedicar el seu amic, el poeta Carles Fages de Climent :

Oligarca

Catalitzador

Temible

Amable. Advocat

Vindicatiu

Irascible.

Sol.licit

Amic entre els amics.

Legislador

Togat tribú

Orador màxim

Rector Il.lustre

Obra literària

• Les idees literàries de la Renaixença catalana (1934), assaig
• Cendra votiva (1952), poesia
• Port-Salvi (1955), poesia
• Rescat diví (1960), poesia

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona

• El miracle (1919)
• La vila blanca (1919)
• Cant de l'amor durable (1920)
• La cançó sentimental (1920)
• Nuvial de pagesia (1920)
• Elegies d'amor (1921)
• La verge forta (1921)
• La Padrina (1921)
• Oda seràfica (1921)
• El miratge (1921)
• Complanta hivernal (1922)
• Poema noctàmbul (1922)
• Remembrança d'un matí de primavera (1923)
• Elegies de l'amor decebuda (1923)
• El pas entre les roses (1924)
• Cançó de recança (1931) (1r accèssit al Premi extraordinari dels Mantenidors)

Enllaços externs

• «Octavi Saltor i Soler». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Plantilla:Citar publicació