Opéra-comique
<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />
|
Per al teatre parisenc vegeu Teatre Nacional de l'Opéra-Comique |
L'opéra-comique és un gènere líric francès que combina les parts cantades amb diàlegs parlats. Els seus orígens provenen dels vodevils populars dels teatres de St. Germain i St. Laurent (i en menor mesura del Teatre de la Comédie-Italienne) a París.
Els primers compositors que van dedicar-se a aquest gènere foren François-Adrien Boïeldieu, Daniel Auber i Adolphe-Charles Adam, i la seva pràctica arribarà fins al segle XX.
L'opéra-comique es distingeix de la Grand opéra per l'existència del diàleg, que la fa similar a la sarsuela espanyola, el singspiel alemany o l'opereta francesa, anglesa i germànica. El gènere pren el nom del teatre anomenat de l'Opéra-Comique de París. Malgrat el seu nom, no té perquè tenir un desenllaç feliç. Si bé és cert que una bona part de les produccions del gènere eren còmiques, adreçades a un públic popular i amb assumptes de la vida quotidiana i fins i tot pot fer referència a temes d'actualitat, altres obres del gènere eren de caràcter tràgic o melodramàtic. Així, foren opéras-comiques obres com Faust de Charles Gounod, Carmen de Georges Bizet, Els contes de Hoffmann de Jacques Offenbach o la Manon de Jules Massenet, tot i que posteriorment altres autors posaren música als diàlegs parlats i n'hi hagi versions que tenen caràcter d'òpera sense parts recitades.
Tampoc no s'ha de confondre l'opèra-comique amb la versió francesa de l'Opera buffa italiana del segle XVIII, que en francès s'anomena opéra bouffon.