Palau-solità i Plegamans
| |||||
| Localització | |||||
| Municipi del Vallès Occidental | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Vallès Occidental | ||||
| Gentilici | Palauenc, palauenca | ||||
| Superfície | 14,9 km² | ||||
| Altitud | 130 msnm | ||||
| Població (2016[1]) • Densitat |
14.494 hab. 972,75 hab/km² | ||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 431729 4604401{{#coordinates:41 | 35 | 21 | N | 2 | 10 | 56 | E | type:city(14494)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||||
| Organització Entitats de població |
12 | ||||
| Codi postal | 08184
| ||||
| Codi territorial | 081568
| ||||
Palau-solità i Plegamans és un municipi de la comarca del Vallès Occidental, format per les antigues parròquies de Plegamans i Palau-solità, que el 1698 sol·licitaren una casa del comú.[2] Del 1939 a l'any 2000 s'anomenà Palau de Plegamans. Anteriorment, el nom amb què es coneixia el poble era, senzillament, Palau-solità. El municipi és fronterer amb la comarca del Vallès Oriental. Limita al nord amb Caldes de Montbui i Lliçà d'Amunt, a l'est amb Lliçà de Vall i amb un enclavament històric de Montcada i Reixac, al sud amb Mollet del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda i a l'oest amb Polinyà i Sentmenat.
El municipi té una extensió de 15,06 km² i es troba a una altitud de 140 metres sobre el nivell del mar. Geològicament està situat entre la regió muntanyenca litoral i la prelitoral, en la denominada depressió del Vallès-Penedès, configurant un territori bàsicament pla en la seva part central i amb petites serres que s'estenen en direcció nord-sud en els extrems del territori. En la seva part central i en la mateixa direcció que les serres, flueix la riera de Caldes, a la que desemboquen la riera de Sentmenat i el torrent de Can Duran.
El dia 27 de setembre de 2012 s'aprova al ple municpal, l'acord entre CIU i ERC per declarar Palau-Solità i Plegamans territori català lliure i sobirà. Aixó va ser possible gracies als vots a favor de CIU, ERC i ICV, amb abstencio de PSC i la Veu. Es va declarar en contra el PP.
Entitats
- Colla de Geganters i Grallers de Palau-Solità i Plegamans
- Associació Amics de la Música Clàssica
- Associació Cultural Qu4tre Pins
- Societat Coral la Unió dels Cors de Clavé
- Fundació Folch i Torres[3]
- Colla de Ball de Gitanes
- Grup de Teatre la Gresca
- Escola Municipal de Música
- Estadal del Roser
- Agrupació Sardanista
- Associació local La Xarxa
- Patronat de Sant Isidre i Joventut del Patronat
- Casa de Andalucia
- Associació Cultural Amics del Ferrocarril- Tren de Palau
- Taller d'Arts Teatrals Teia Moner
- Associació Revetlla de Sant Pere
- Associació Teatral Farrigo-Farrago
- Associació Dones per les Dones
- Associació Pessebrista de Palau-solità i Plegamans
- H. C. Palau de Plegamans, club d'hoquei patins
- Associació Tallers de les Arts
- Cabres i vaques Palau
Webs palauenques
- El dimoni de la Pedra Llarga Weblog
- Grup del Facebook: Perquè Palau entri a l'Associació de Municipis per la Independència
- Blog de Jaume Oliveras sobre la situació política local
- Grup del Facebook: Mil·lenari Sant Genís de Plegamans
- Plegamans Lliure
Demografia
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Can Cortès i la Pedra Llarga | 1.105 |
| Can Falguera i els Turons | 1.451 |
| Can Maiol | 143 |
| Can Perera i Can Valls | 142 |
| Can Riera | 970 |
| Carrer de Baix i la Plana de Can Periquet, el | 1.247 |
| Carrer de Dalt, la Pineda i la Plana de l'Alzina, el | 2.671 |
| Castell i la Tenda Nova, el | 686 |
| Montjuïc | 610 |
| Palau-solità i Plegamans | 3.428 |
| Polígon industrial de la Riera de Caldes | 584 |
| Sagrera, la | 1.315 |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Vegeu també
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
- ↑ «Palau-solità i Plegamans». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 93. ISBN 84-393-5437-1.
