Vés al contingut

Pere Benavent de Barberà i Abelló

De Viki.cat
(S'ha redirigit des de: Pere Benavent)
Pere Benavent de Barberà i Abelló
Q36279 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q231002 ⧼Translate-taction-translate⧽Catalana
Q107292093 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q193139 ⧼Translate-taction-translate⧽
  Q327245 ⧼Translate-taction-translate⧽ Q841654 ⧼Translate-taction-translate⧽

Pere Benavent de Barberà i Abelló (Barcelona, 8 d'agost de 1899 - ibídem, 12 de setembre de 1974) fou un arquitecte i escriptor català.

El 1923 obtingué el diploma d'arquitecte. 1927 va treballar al servei d'urbanisme de la seva ciutat. El 1928 va fer un llarg periple d'estudis cap a Suïssa i França. Era un deixeble d'Enric Sagnier i Villavecchia, realitzà una obra d'estil personal amb certa tendència clàssica i gust per allò popular. Fou el darrer president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya i numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Autor a Barcelona de la cripta de l'església de Pompeia (obra de Sagnier), el convent dels Caputxins de Sarrià i alguns col·legis majors.[1]

Obra

Fitxer:Pere Benavent de Barberà - La Punyalada.jpg
La Punyalada
Fitxer:Col·legis Majors Penyafort-Montserrat.jpg
Col·legis Majors Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat
Obres arquitecturals destacades

El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya publica un inventari de l'obra i dels documents conservats al seu arxiu.[5]

Bibliografia
Arquitectura
  • Com he de construir, (1934)
  • L'arquitectura i l'home inseparables, (1936);
Poesia
  • Flors d'ametller, (1918)
  • La rosa i el cristall, (1938)
  • Llibre del caminant, (1949)
  • Sobretaula acadèmica, (1956)
Assaig
  • Homes, homenets i hombrassos, (1935)
  • Macià Vila Mateu: esbós biogràfic d'un pròcer industrial progressista del Reus de mitjan segle XIXè, Reus, Associació d'Estudis Reusencs, 1966, 121 pàgines.

Enllaços i referències

  1. ↑ Pere Benavent de Barberà i Abelló, Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, consultat el 14 de gener de 2012
  2. ↑ Andrea Mesecke & Sascha Hendel (redacció), Pere Benavent de Barberà y Abelló, Berlin, Editorial Archinform, Consultat el 14 de gener de 2012
  3. ↑ Andrea Mesecke, ibídem
  4. ↑ Ermita de Sant Fermí, Web de l’ajuntament de Flaçà, Flaçà, Consultat el 14 de gener de 2012
  5. ↑ Pere Benavent de Barberà i Abelló, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya