Pere Benavent de Barberà i Abelló

Pere Benavent de Barberà i Abelló (Barcelona, 8 d'agost de 1899 - ibídem, 12 de setembre de 1974) fou un arquitecte i escriptor català.

El 1923 obtingué el diploma d'arquitecte. 1927 va treballar al servei d'urbanisme de la seva ciutat. El 1928 va fer un llarg periple d'estudis cap a Suïssa i França. Era un deixeble d'Enric Sagnier i Villavecchia, realitzà una obra d'estil personal amb certa tendència clàssica i gust per allò popular. Fou el darrer president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya i numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Autor a Barcelona de la cripta de l'església de Pompeia (obra de Sagnier), el convent dels Caputxins de Sarrià i alguns col·legis majors.^[1]

Obra

Obres arquitecturals destacades

Pont futurístic al Llobregat per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, junts amb Ramón Argiles i Nicolau Rubió
El Monument als màrtirs de la Independència (1929), Barcelona (amb relleus de Vicenç Navarro)
La Punyalada (1935-36), Barcelona, Passeig de Gràcia 104-108^[2]
Casa Torres (1931-33), Barcelona, Avinguda Gaudi 56^[3]
Convent dels Caputxins, (Sarrià, Barcelona)
Cripta de l'església de Pompeia
Eixample de l'Ermita de Sant Fermí a Flaçà^[4]
Col·legis Majors Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat (1955)

El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya publica un inventari de l'obra i dels documents conservats al seu arxiu.^[5]

Bibliografia

Arquitectura

Com he de construir, (1934)
L'arquitectura i l'home inseparables, (1936);

Poesia

Flors d'ametller, (1918)
La rosa i el cristall, (1938)
Llibre del caminant, (1949)
Sobretaula acadèmica, (1956)

Assaig

Homes, homenets i hombrassos, (1935)
Macià Vila Mateu: esbós biogràfic d'un pròcer industrial progressista del Reus de mitjan segle XIXè, Reus, Associació d'Estudis Reusencs, 1966, 121 pàgines.

Enllaços i referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Benavent de Barberà i Abelló

↑ Pere Benavent de Barberà i Abelló, Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, consultat el 14 de gener de 2012
↑ Andrea Mesecke & Sascha Hendel (redacció), Pere Benavent de Barberà y Abelló, Berlin, Editorial Archinform, Consultat el 14 de gener de 2012
↑ Andrea Mesecke, ibídem
↑ Ermita de Sant Fermí, Web de l’ajuntament de Flaçà, Flaçà, Consultat el 14 de gener de 2012
↑ Pere Benavent de Barberà i Abelló, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya

[1] Pere Benavent de Barberà i Abelló, Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, consultat el 14 de gener de 2012

[2] Andrea Mesecke & Sascha Hendel (redacció), Pere Benavent de Barberà y Abelló, Berlin, Editorial Archinform, Consultat el 14 de gener de 2012

[3] Andrea Mesecke, ibídem

[4] Ermita de Sant Fermí, Web de l’ajuntament de Flaçà, Flaçà, Consultat el 14 de gener de 2012

[5] Pere Benavent de Barberà i Abelló, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]